tag:blogger.com,1999:blog-35062095338157974702024-02-20T00:46:14.350-08:00LokunowoEl Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.comBlogger22125tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-39488816883513769822016-10-27T07:14:00.002-07:002016-10-27T07:14:47.325-07:00Duel Carles Rebassa vs. Sebastià Portell a Laie CCCB<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7vUzv4uZY5cDhokIImo-f-1QOifL1XqQ9cTbmPJd8Hwz-hJmNZfOW3QxmS4c7LrKC0-Muo7uh5Mmg-w_n1qs3oRa1S3QuKlLUtZZ2U8hhXQrgXhPvcmS8lZmrdO8AKvhOnv3NNBdkBZc/s1600/14457476_974561982654637_2741162189511911281_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7vUzv4uZY5cDhokIImo-f-1QOifL1XqQ9cTbmPJd8Hwz-hJmNZfOW3QxmS4c7LrKC0-Muo7uh5Mmg-w_n1qs3oRa1S3QuKlLUtZZ2U8hhXQrgXhPvcmS8lZmrdO8AKvhOnv3NNBdkBZc/s640/14457476_974561982654637_2741162189511911281_n.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA">Ahir vam gaudir d’una
gran jornada pugilística en un escenari atípic: la llibreria Laie CCCB. Tots
dos rivals, Carles Rebasa i Sebastià Portell, malgrat que mantenen alguns
paral·lelismes vitals, van exhibir estils molt diferents durant l’enfrontament.
Va ser, sens dubte, una celebració d’aquesta diferència.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbO50JE81h_BMWggE-hqT_-hX8OwV6onqY7WO1_lTxJwOBgnS4CPMNKXVhR9yH91LKjokjSfgJbxYq3eYHsoAfybHafSFDmAmaZ7mIwqR8s6YOMqI7kdDp8uyRwEdNuEkzuRDo15ydjXw/s1600/14702227_997805013663667_6293818139059516083_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbO50JE81h_BMWggE-hqT_-hX8OwV6onqY7WO1_lTxJwOBgnS4CPMNKXVhR9yH91LKjokjSfgJbxYq3eYHsoAfybHafSFDmAmaZ7mIwqR8s6YOMqI7kdDp8uyRwEdNuEkzuRDo15ydjXw/s400/14702227_997805013663667_6293818139059516083_n.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA">Mentre Sebastià Portell
mirava de desconcertar l’oponent amb tècniques de collage de combat que posaven
al dia la boxa experimental dels anys 70, Carles Rebassa desorientava rival i
públic gràcies a la solidesa i eficàcia dels moviments i al virtuosisme en l’ús del punt de
vista.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA">Malgrat que es
tractava d’un combat literari, l’esportivitat va prevaler i<span> </span>es van evitar les tècniques de combat usuals en
la crítica literària. Els púgils van defugir en tot moment el menfotisme irònic,
el capelletanisme críptic o fer la traveta.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxQM4m5tfGlW5oPOG25k8pkT8IODfm73pEEsso7DDbudL_4GQObNpPyt7l1-EkWShBSX7TGvi9HOLgm7VmCScaOoJ4mwGRh27VcbLafYL2NTmSz6Ody6j3_JvMN5oM_zyjK0Stw2puvuc/s1600/CvruOTlWAAAH0Lc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxQM4m5tfGlW5oPOG25k8pkT8IODfm73pEEsso7DDbudL_4GQObNpPyt7l1-EkWShBSX7TGvi9HOLgm7VmCScaOoJ4mwGRh27VcbLafYL2NTmSz6Ody6j3_JvMN5oM_zyjK0Stw2puvuc/s400/CvruOTlWAAAH0Lc.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA">Els temes de cada
round (El lloc del desig, l’amistat, la culpa, la família i la identitat) van
ser defensats amb força i elegància per tots dos, de manera que el duel, i no
podia ser cap altra manera, es va resoldre en empat. Els aficionats així ho van
entendre i van tancar la vetllada amb una gran ovació. </span></span></span></div>
El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-80739265281016269542016-10-12T04:24:00.001-07:002016-10-12T04:26:18.956-07:00Pánico el Pánico<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihWNK9qVqLcvT6MRvTokWn6FOT99ZyNBFw1UI_qrXIAMoA6onuKvVAdHlfk_CIphK_zwaf41orF1TnAX5xPxGMXDgLjXIBNMx96AvSRSLM0lmC6EbNy-1ApuV6gGyUtrTTaGneo4pRS88/s1600/IMG_3656.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihWNK9qVqLcvT6MRvTokWn6FOT99ZyNBFw1UI_qrXIAMoA6onuKvVAdHlfk_CIphK_zwaf41orF1TnAX5xPxGMXDgLjXIBNMx96AvSRSLM0lmC6EbNy-1ApuV6gGyUtrTTaGneo4pRS88/s400/IMG_3656.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A l’íntimament <a href="http://lokunowo.blogspot.com.es/2012/06/entrevista-cesar-aira-se-necesita-mucha.html" target="_blank">mítica entrevista</a>
que em va concedir, César Aira parlava d’una novel·la “de un joven escritor que
me imitaba, deliberada y confesadamente, a modo de homenaje”. Un artefacte literari,
doncs, estrictament necessari: <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://www.revistaenie.clarin.com/literatura/ficcion/La-ultima-de-Cesar-Aira-fragmento_0_765523709.html" target="_blank">La últimade César Aira</a></i>, d’Ariel Idez, publicada per una editorial minúscula i gairebé
secreta: <a href="http://www.panicoelpanico.com.ar/" target="_blank">Pánico el Pánico</a>. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Vaig trigar alguns anys a llegir-la
(sort que <a href="http://www.anallurba.net/" target="_blank">Ana Llurba</a> em va deixar el seu exemplar!). I vaig trigar encara més a
tenir exemplars per vendre a la llibreria, a través d’un proveïdor un p<span class="textexposedshow">èl estraperlista que allargassava el termini de
lliurament com si es tractés d’una delicada tortura prehitita. </span><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Mentrestant, les notícies sobre
Pánico el Pánico arribaven a través del soroll digital i de les converses amb
clients i companys. Els llibres, però, seguien sense arribar (havíem trencat
relacions amb el lamentable proveïdor d’estil prehitita). Parlava amb distribuïdors,
llançava correus electrònics al buit binari, instruïa missatgers transatlàntics i res. La
feliç circumstància que <a href="http://www.andreavaldes.com/" target="_blank">Andrea Valdés</a> passava una temporada a Buenos Aires va
fer possible finalment mantenir una relació més fluïda. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Per aquesta raó em fa molt feliç
el </span><a data-ft="{"tn":"*N","type":104}" href="https://www.facebook.com/events/641291872704776/" target="_blank"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span class="58cl"><span aria-label="etiqueta"><span style="color: blue;">#</span></span></span><span class="58cm"><span style="color: blue;">dempeus</span></span></span></a><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> de dijous 13 d’octubre:
vindrà l’editora Marina Gersberg (que pilota l’editorial amb Luciano Lutereau),
presentarem <em><a href="http://resistirse-es-futil.blogspot.com.es/2015/09/plan-de-ahorro-de-fabiola-feyt.html" target="_blank">Plan de ahorro</a></em> de Fabiola Feyt i tindrem títols de Pánico el Pánico
(no gaires, perquè ens els porta dins d’una maleta) i confio que trobarem la
manera de tenir-ne més, més endavant.<o:p></o:p></span></span>El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-82155349896713717222014-09-06T02:17:00.001-07:002016-10-12T09:43:45.707-07:00Los huérfanos de Jorge Carrión, sensació de viure<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A propòsit de <a href="http://lokunowo.blogspot.com.es/2014/02/le-park-de-bruce-begout.html" target="_blank">Le Park de Bruce Bégout</a> vaig publicar un <a href="https://twitter.com/DamiaGallardo/status/435324524247007232" target="_blank">tuit</a> que deia “Quan ja no es viu la vida
sinó que s’experimenta el viure”, i diria que <i>Los huérfanos</i> de Jorge Carrión
encara va un pas més enllà: quan ja no n’hi ha prou amb viure la vida sinó que
es desitja experimentar la sensació de viure. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A</span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> la novel·la, la
humanitat no ateny la utòpica societat del coneixement perquè la revolució
tecnològica està al servei de la societat de la sensació. La Història, per
exemple, ja no és font de coneixement ni de disputes intel·lectuals: és el
pretext per experimentar la sensació de viure determinats episodis històrics. El
llenguatge publicitari de la societat de consum determina, doncs, la direcció
dels avenços científics i el resultat és que viure la vida no és suficient,
cal aspirar construir simulacres alternatius per no perdre’s altres experiències
vitals possibles. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJnXmGJV-KLztpZsRcBLhj32KMT2JfGc8UPIsOFafobDawWS-v0Vo1w5RXGXjEM2dz5dompNNhD7RR0TAop3CsgfYJNFvOCVORtHXs0tUfyzwJyIQH7wD0m8QcNmMtaHiS2XZ_I5AKCmo/s1600/10593400_260088127520636_1580754771_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJnXmGJV-KLztpZsRcBLhj32KMT2JfGc8UPIsOFafobDawWS-v0Vo1w5RXGXjEM2dz5dompNNhD7RR0TAop3CsgfYJNFvOCVORtHXs0tUfyzwJyIQH7wD0m8QcNmMtaHiS2XZ_I5AKCmo/s1600/10593400_260088127520636_1580754771_n.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span aria-live="polite" class="fbPhotosPhotoCaption" data-ft="{"tn":"K"}" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">Vestigis estratificats de creences</span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Hi ha novel·les
com <i>Los huérfanos</i> en les quals l’amenaça de l’<i>spoiler</i> s’aixeca no solament
sobre l’entrellat, sinó també sobre la construcció, sobre la manera
com estableix la seva pròpia versemblança des de dins. No parlaré, doncs, de la
manera com s’alterna la història al búnquer amb la història de la Tercera
Guerra Mundial, ni de com la veu del narrador esdevé cada cop més ambigua,
laberíntica i inquietant. Perquè m’entengui tothom: és <i>spoling</i> anunciar que a un
determinat capítol de <i>True Detective</i> hi ha un tràveling de l’hòstia, perquè priva
del plaer de descobrir-lo, encara que aixafar la guitarra d’aquesta manera no
afecti al seguiment de l’entrellat. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9NTy3j2GDU4vMNA60Qpq2E1GI2VTgzg81EMbtnHVVSxzO0ck9ZdBb6TS_E8Ni24TBeqy-47N4bhl_Fbsngou8E95jHlgnbDZYSvPL48jamka1w_ZfSQL4IFwLE-Mi-lmwTek7VrviUd8/s1600/10608115_1467112756880058_1967740853_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9NTy3j2GDU4vMNA60Qpq2E1GI2VTgzg81EMbtnHVVSxzO0ck9ZdBb6TS_E8Ni24TBeqy-47N4bhl_Fbsngou8E95jHlgnbDZYSvPL48jamka1w_ZfSQL4IFwLE-Mi-lmwTek7VrviUd8/s1600/10608115_1467112756880058_1967740853_n.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">Vestigi de creences</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Només afegiré,
doncs, que el contrast entre la crònica de la construcció del sistema de
simulacres planetari i la narració de la caiguda en la vida pura i simple, quan
la màscara tecnològica s’esfondra i no hi ha cap altra possibilitat que viure
la vida, és espectacular. </span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span><br />
<br /></div>
El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-49467550182462126842014-08-30T02:38:00.000-07:002015-10-16T11:41:11.635-07:00El bigoti i la qüestió del gènere<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ara se m’acut que
això del gènere literari és un problema que apareix quan vols explicar-te. Quan llegeixes una novel·la, si és versemblant, l’acceptes, potser hi penses
en algun moment de desconcert, però devores les pàgines condicionat per l’extranyesa
i en gaudeixes i prou. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El bigoti</i> d’Emmanuel
Carrère, per exemple, m’ha semblat brutal. Literalment. L’ús eficaç del punt de
vista i la imaginació de l’autor a l’hora d’explorar l’argumentació del protagonista,
i com aquesta argumentació condiciona la percepció dels esdeveniments i de l’entorn
fins a extrems tan excèntrics com coherents, tot plegat m’ha semblat
al·lucinant. Literalment també.</span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMruQ7qN-18rwAA4Pn5PX1GlNR9lcNeufE1ITy4f_8e35Bzh3DpVfj8W72iGkHy9q3R06XNNYQkqAuOl9o1Wd120UklN9mWL71Sd9GoooH2rZLfpoth3I7Yz8JeKbEUq6-aJB-kwddLCI/s1600/10616740_1927931540679161_929559590_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMruQ7qN-18rwAA4Pn5PX1GlNR9lcNeufE1ITy4f_8e35Bzh3DpVfj8W72iGkHy9q3R06XNNYQkqAuOl9o1Wd120UklN9mWL71Sd9GoooH2rZLfpoth3I7Yz8JeKbEUq6-aJB-kwddLCI/s1600/10616740_1927931540679161_929559590_n.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Nova perspectiva dels estranys artefactes que apareixen a l'horitzó en determinades circumstàncies.</span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ara bé, a l’hora de mirar d’explicar-la no sé
ben bé si ficar-la en el sac del <i>thriller</i> psicològic o si podria etiquetar-se com a novel·la de terror. Encabir-la dins de la cosa fantàstica però que no se sortís de les convencions
del realisme, que amb una ambigüitat calculada anés deixant indicis d’una
altra cosa més ominosa, secreta, indicible. La manera con el protagonista
explica la pel·lícula <i style="mso-bidi-font-style: normal;">People will talk</i>,
o els trucs d’alguna novel·la negra m’han semblat força autoreferencials: </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Absurd, esclar,
inversemblant, tan absurd i tan inversemblant com aquelles pel·lícules
policíaques en què el suspens dissimula els defectes de construcció, com ara <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les diabòliques</i> o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hush... hush, sweet Charlotte</i>, en què els conspiradors, mentre orquestren
les seves aparicions falsament sobrenaturals, es passen el dia tranquil·litzant
la seva desgraciada víctima, dient-li: «Estàs cansada, amor meu, descansa, ja
passarà...» Exactament el que li deien, o, més ben dit, el que es deia a si
mateix. (p.98)</span></blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6V47JSPY-SO10jCJowZgQlIbs5vNuutSzsPzMWjcBXJ-FXAWz1OzJ1-1Db3HIbNaHZmh5kWpKQQt9RxZp86Jg_GHqNvBpNZug71BLtldRbBv6w2ImK4u75DFJqPETJIwcRArak8FyklM/s1600/10598492_1574014742826036_919259974_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6V47JSPY-SO10jCJowZgQlIbs5vNuutSzsPzMWjcBXJ-FXAWz1OzJ1-1Db3HIbNaHZmh5kWpKQQt9RxZp86Jg_GHqNvBpNZug71BLtldRbBv6w2ImK4u75DFJqPETJIwcRArak8FyklM/s1600/10598492_1574014742826036_919259974_n.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Els ancians no parlen de rituals. Tampoc no se n'han detectat indicis.</span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En qualsevol cas,
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El bigoti</i> ha estat la lectura més
sensacional de l’estiu. No sé quants cops he llegit el final. Potser caldrà
veure la pel·lícula per resoldre el dilema.</span> <o:p></o:p></span></span></div>
El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-72314276594787271432014-04-21T02:39:00.001-07:002015-10-16T11:43:28.115-07:00El típic post de Sant Jordi<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtKsP6z7WyiiLXUINnEVVFTJqHEN2Qe7gqRDwIt8pbJak51FlVj0i0nM7Rlzc6T4kQoGTP5x1cW1Ub8ixXtPDXHMGnrxplTy_irTQqFhVw07e3LoMV2Ofx21gqqFkDnjEDhoaHWIJa1aY/s1600/El_franctirador-Pijuan_Albert-9788415695592_zpsd7eae500.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtKsP6z7WyiiLXUINnEVVFTJqHEN2Qe7gqRDwIt8pbJak51FlVj0i0nM7Rlzc6T4kQoGTP5x1cW1Ub8ixXtPDXHMGnrxplTy_irTQqFhVw07e3LoMV2Ofx21gqqFkDnjEDhoaHWIJa1aY/s1600/El_franctirador-Pijuan_Albert-9788415695592_zpsd7eae500.jpg" width="125" /></a><span style="font-size: small;"><span lang="CA"><span style="font-size: large;"> </span></span></span></span><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">Per Sant Jordi
sempre apareix un llibre per auxiliar-me. Un misteri. És el llibre que pot
satisfer tant la fam dels lletraferits més perepunyetes com el desig de teca de
la bona dels lectors més desacomplexats, és a dir: dels lectors. El llibre
sense peròs. Enguany aquest llibre és <i>El
franctirador</i> d’Albert Pijuan.</span> </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">En el meu cas de lector erràtic, perquè hi trobo un dels temes
que més m’apassionen: la representació de la consciència en la novel·la; el
gran tema, de fet —tinc pendent el vistiplau de crítics i acadèmics— de la narrativa
—de la literatura en general?— del segle XX i, som-hi!, del segle XXI. La manera
de tractar-lo és, literalment, excepcional.</span></span></span><br />
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">També és
excepcional <i>Cartes mortes</i>, de David
Gálvez: una novel·la epistolar en què l’entrellat no es troba en la peripècia sinó
en la fluctuació de les obsessions literàries del narrador protagonista. Un
llibre que s’adreça, per tant, a un públic més reduït, encara que no
necessàriament de lletraferits perepunyetes: els perepunyetes són sempre
perepunyetes, és la seva desgràcia. Què hi farem!</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Un altre membre
afortunat i estrany del catàleg de l’editorial Les males herbes és <i>Alteracions</i> d’Adrià Pujol, un recull de
narracions que té molt de setge literari a la paradoxa i que obliga sovint a
rellegir, de manera que duplica o triplica el gaudi de moltes pàgines. Només
per això ja és una excel·lent inversió.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">També és,
diguem-ne, un artefacte paradoxal, procedent del vessant més oulipià de la cosa
literària, <i>Totes les estacions de França</i>
d’Oriol Ponsatí-Murlà, un treball d’orfebreria narrativa lúdica al·lucinant.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMCxqYji5_vfhxSf1n3fdic98mB_Ky48tlYLyobkeAnCpeQWwws7wFfKw3ioVZCKKV0at3NVW3AcwXRHxsOUY-9NpIs68N-FDX9v_VMHl_eACajGqspS2zqGIPPxeekknHXjzChCskZ8A/s1600/BlgHUhXIMAEtrCU.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMCxqYji5_vfhxSf1n3fdic98mB_Ky48tlYLyobkeAnCpeQWwws7wFfKw3ioVZCKKV0at3NVW3AcwXRHxsOUY-9NpIs68N-FDX9v_VMHl_eACajGqspS2zqGIPPxeekknHXjzChCskZ8A/s1600/BlgHUhXIMAEtrCU.jpg" width="400" /></a></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Sembla que
gastaré l’adjectiu excepcional en aquest post. O els adjectius en general. Ara la culpa és de <i>L’endemà de tot</i>, de Lluís Calvo, una
novel·la rara, amb moltes veus garbellades per un narrador protagonista un pèl
desordenat, que ravaleja per les seves pròpies històries i preocupacions i per
les històries i preocupacions dels seus amics, amb excursos, marrades i repeticions amb variacions que trobava molt a
faltar. Compte! És una novel·la de butaca, no de metro.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA"><i>new mYnd</i> del
Colectivo Juan de Madre ha estat tot un descobriment. Faig tard amb aquest
autor, ja ho sé, però és la gràcia dels #dempeus: que comences a llegir un
llibre per cortesia, per dir quatre mots amb un cert fonament abans de l’acte, i
et trobes absolutament encantat per una història literalment fantàstica. No cal
dir que <i>La insólita reunión de los nueve Ricardo Zacarías </i>es troba entre les pròximes
lectures.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Una altra visita
a l’obrador d’Aristas Martínez abans de continuar: <i>La segunda vida</i>, escrit per Matías Candeira i il·lustrat per Javier
Jubera: una història densa i delicada amb humits ressons lovecraftians i d’una
bella tristesa sobrenatural. I a més a més, el llibre és preciós.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Ara que em sento
confortable en el terreny de la fantasia, és el torn d’una novel·la amb un gran
sentit de l’humor i amb el monstre més maligne, entremaliat i entranyable que
m’he trobat mai. És, òbviament, <i>El monstre de Hawkline</i>, de Richard Brautigan:
un western gòtic tot terreny que no defrauda gens.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA"><i>La casa de hojas</i>
de Mark Z. Danielewski és terror innominable.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Terrorífica és
també<i> Le ParK</i>, de Bruce Bégut, una distopia que com una sala de miralls
deformadors d’un parc temàtic ens torna, però, una imatge aberrant i exacta de
la tangible realitat real.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">I tot esmentant
la realitat real, ara m’adono que el realisme realista es troba força lluny de
les meves darreres lectures. Fins i tot l’hiperrealisme minimalista de l’excel·lent
<i>Taipéi </i>de Tao Lin o <i>Lolito </i>de Ben Brooks han de fer servir filtres o
limitacions deliberades per provocar l’addicció de llegir-los.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Un cas similar
seria el de <i>Kassel no invita a la lógica</i>, d’Enrique Vila-Matas, potser no el
millor Vila-Matas però sí un gran Vila-Matas, amb el benentès que un pet d’Enrique
Vila-Matas conté més literatura que molts patracols sobrevalorats. A banda del
fet que la novel·la transcorre a la Documenta de 2012, i per tant amb connexions
literàries amb Mario Bellatin i <i>Albert
Serra (la novel·la, no el cineasta) </i>d’Albert Forns, entre d’altres, m’ha
fascinat la generositat amb què el narrador s’acosta a la creació aliena. Una
actitud que val la pena destacar, perquè és a partir de la lectura sense prejudicis
que és possible sorprendre’s i descobrir grans obres, ja sigui en el món de l’art,
ja sigui en la cosa literària.</span></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">I un cas diferent seria una de les bombes de la temporada: <i>Deu de desembre</i> de George Saunders. Brutal, i punt.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Veig que m’estic
allargant massa, que hores d’ara ja hi ha massa recomanacions de Sant Jordi pertot
i que em sembla que no contribueixo gaire a aclarir res. Acabaré aquesta part
del post amb dues lectures obligatòries:</span><i><span lang="CA"> </span></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i><span lang="CA">Els nois</span></i><span lang="CA"> de Toni Sala, una novel·la duríssima sobre la mort i el destí, a la manera
de les grans tragèdies clàssiques però amb personatges que de tan propers fan
mal.</span><i><span lang="CA"> </span></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i><span lang="CA">La nostra vida vertical</span></i><span lang="CA">, de Yannick Garcia, un excel·lent recull de
relats que confirma la solidesa de <i>Barbamecs</i>
i que eleva les expectatives sobre futurs llibres. Estic segur que no ens
defraudarà.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Ara és el torn dels llibres ajornats. Les raons són diverses. Si heu arribat fins
aquí, potser us interessa saber-ne algunes.</span></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Llibres-fetitxe: reservats
a l’espera que un cas d'extrema urgència de bona literatura els rescati de la lleixa o de la pila. Seria el cas d’<i>Irrupciones</i>,
de Mario Levrero, un conjunt d’articles de premsa —de la breu crònica a la ficció
pura i dura— que em penso prendre com a píndoles en situacions d’emergència.</span></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Llibres que la
devoció m’empeny a ajornar-ne la lectura amb la intenció de gaudir del plaer de
l’espera. Seria el cas de <i>Tres historias
pringlenses</i>, <i>Margarita (un recuerdo)</i>
i <i>El testamento del mago tenor</i> de
César Aira. Diria que no cal comentar res més.</span></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Llibres que he
tastat i que m’han impressionat i que trobo que calen dies de vacances per llegir-los
amb el mínim possible d’interrupcions, com <i>Ànima </i>de Wajdi Mouawad, <i>Un hombre al
margen</i> d’Alxandre Postel o <i>Noves impressions d’Àfrica</i> de Raymond Roussel.</span></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Artefactes estranys que vaig abandonar perquè abans no hi connectava i ara ja sí: <i>ultraBrutal </i>de Mike Ibáñez, que trobareu per 3€ a Continuarà comics. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA">Etc. </span></span></span></div>
El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-25448870946493234642014-04-14T00:46:00.001-07:002015-10-16T11:43:55.289-07:00L'endemà de tot, de Lluís Calvo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6Pqi34ghJTyqksAfwXrUJqnNZXPHxgNQFaXfYNA2dPNky-8ZjinKfkGUB6as_QTlyg767YnOhPlAjS8E9n4g2tNI-IzKpZ5Q3SeQAZVQUZOBz9NUj8pbg-rSYWq72dmFtljQU6SSXkX4/s1600/ravalejar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6Pqi34ghJTyqksAfwXrUJqnNZXPHxgNQFaXfYNA2dPNky-8ZjinKfkGUB6as_QTlyg767YnOhPlAjS8E9n4g2tNI-IzKpZ5Q3SeQAZVQUZOBz9NUj8pbg-rSYWq72dmFtljQU6SSXkX4/s1600/ravalejar.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per casualitat, l’any
passat vaig topar successivament amb tres novel·les que compartien una mateixa
estratègia, si bé es veritat que cadascuna ho feia de manera ben diferent: un narrador
en primera persona que en comptes de reportar directament els diàlegs que manté
amb un altre personatge, els dóna indirectament, matisats i interpretats, però de
manera sigui possible netejar en part les
interferències del narrador. </span></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La primera va ser
<i>Magma</i>, de Lars Iyer, primera part d’una trilogia que confio que l’editorial
Pálido Fuego reprengui ben aviat. El narrador, aquí, és clarament manipulador i
profundament antipàtic i cal, per tant, desconfiar-ne. La segona va ser <i>La experiencia
dramática</i> de Sergio Chejfec, una lliçó magistral de funambulisme literari, amb
un narrador que explica una llarga conversa tot passejant; una novel·la que
sembla que pugui fracassar en qualsevol moment però que l’autor sosté amb elegància
fins al final. Una meravella absoluta. La tercera va ser <i>Moo Pak</i>, de Gabriel
Josipovici, la qual vaig abandonar quan n’havia llegit unes cinquanta pàgines,
potser perquè després de les dues novel·les anteriors el recurs em cansava, o
no m’acabava de convèncer com estava plantejat, o potser perquè em desagradava
una certa intenció d’agradar a un determinat tipus de lector. <o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No hi havia
pensat més fins a <i>L’endemà de tot</i>, de Lluís Calvo. En aquest cas, en Giralt, el
protagonista narrador, tampoc reporta directament les converses que manté amb
els altres personatges, sinó que les dóna també matisades i interpretades, no
tan sols pel seu punt de vista, sinó també per les matisacions i
interpretacions, reals o suposades, dels altres personatges. Un exercici de
risc que en mans de l’autor s’ha convertit en moltes pàgines meravelloses.
Sobretot perquè un cop s’ha detectat el recurs, s’oblida per submergir-se en la
història. Una novel·la radicalment contemporània amb el Raval com a centre i
uns personatges molt i molt propers que ravalegen pels grans temes com la precarietat, la maduresa, el romanticisme, la identitat, etc. amb un to
contingut, sense grandiloqüències i sí amb molta convicció.</span></span></div>
El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-21695385909747867302014-03-03T23:53:00.000-08:002015-10-16T11:44:24.776-07:00El franctirador, d'Albert Pijuan<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Que el
protagonista es digui Krzysztof, que visqui a la Polònia de l’any 1991 i que el
títol sigui <i>El franctirador</i>, tot plegat em feia arrufar el nas. Sort que la
novel·la s’encarrega de desarrufar-lo ben aviat. L’hivern a un país de l’est
que mira de recompondre’s després del canvi de règim és un cronòtop molt eficaç
per crear un ambient opressiu contundent. Bé, la contundència en realitat no és
cosa només del cronòtop —gràcies, Bakhtin!— sinó mèrit de l’autor, Albert
Pijuan, que l’administra amb elegància. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKSRY51S0O1-kmSOUdlc53SFXB_lPo7mV-O8g8Uf5Xjx8N5C2GHYL4tQ6-OTVF9ef3_vhVmjzu_-66bvdSCPAAGIsJ_EjTLN8LexUu2HM6_9jDOVKOXUlH2uaeocGYfuC5EUaMSLjlNnk/s1600/1a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKSRY51S0O1-kmSOUdlc53SFXB_lPo7mV-O8g8Uf5Xjx8N5C2GHYL4tQ6-OTVF9ef3_vhVmjzu_-66bvdSCPAAGIsJ_EjTLN8LexUu2HM6_9jDOVKOXUlH2uaeocGYfuC5EUaMSLjlNnk/s1600/1a.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fantasies,
secrets, prejudicis, fanatismes, odis... El jove protagonista d’El franctirador
creix entre la misèria d’un microcosmos on ha anat a parar el rebuig d’una
societat castigada per la violència de la dictadura que s’esfondra i també per la violència d’un sistema nou que s’erigeix sobre les runes. Krzysztof mira d’entendre un món de sobreentesos, de malentesos, de silencis i altres mecanismes per sobreviure entre la por, amb un coneixement del món que li arriba brut, trencat, que converteix la innocència, o la candidesa si es vol, en una bomba de rellotgeria. Pum!</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
</div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1b_g7N8-3QugIqB6Oqb7sH6fEmlXxXVAUKoPoc4I8LGZMO6f6bYyqyJrFL4GoFq9O07CM8LN5JUZaqUMOX8zxBaH0mGYKpEX4CZg43qJTfM7_IkAseWvG9l6zCv8eLerVtFwlq8moDVs/s1600/1b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1b_g7N8-3QugIqB6Oqb7sH6fEmlXxXVAUKoPoc4I8LGZMO6f6bYyqyJrFL4GoFq9O07CM8LN5JUZaqUMOX8zxBaH0mGYKpEX4CZg43qJTfM7_IkAseWvG9l6zCv8eLerVtFwlq8moDVs/s1600/1b.jpg" width="640" /></a></span></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span>
El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-14320082249310236822014-02-23T04:36:00.001-08:002014-02-23T04:36:14.731-08:00Cartes mortes de David Gálvez, o la gran novel·la argentina escrita en català<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8jViNXgOqOizWEMyaQ04RWq9QcoF1P6kMAa1JCLXdBknXEFqwOfHszWpbKcLKA78jBVTA5vxiJknDfCUe80abKcXEMkKVNHBit71AAbG6T06OFTx4BQdiPBfifvdOdMuZC0BZvzmEXKQ/s1600/dead-letter-mailing.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8jViNXgOqOizWEMyaQ04RWq9QcoF1P6kMAa1JCLXdBknXEFqwOfHszWpbKcLKA78jBVTA5vxiJknDfCUe80abKcXEMkKVNHBit71AAbG6T06OFTx4BQdiPBfifvdOdMuZC0BZvzmEXKQ/s1600/dead-letter-mailing.jpg" height="220" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">David Gálvez serà
recordat, sens dubte, per haver complert amb excel·lència una vella profecia
secreta. Ha publicat, contra el neguit dels incrèduls, la gran novel·la
argentina escrita en català: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cartes
mortes</i>, bell títol capturat de l’expressió anglesa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dead letter office</i>. Una inusual novel·la epistolar que no s’està,
però, de submergir-se quan toca en la seducció digital.</span></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sigui quin sigui
el destinatari de les cartes, importa que el protagonista investigui la primera
mítica traducció del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ferdydurke</i> de
Gombrowicz a l’espanyol, l’activitat de Duchamp a Buenos Aires o altres fets o
al·lucinacions —Piglia, Hitler i Kafka o Tomás Eloy Martínez, Ibsen i el
Palacio de las Aguas— que situen la capital argentina en el centre d’una
conspiració orquestrada al voltant d’un sol individu, encara que tot comenci, diríem,
a casa: amb Artaud i Palau i Fabre. </span></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tantes coses que
la lectura avança al ritme de les moltes preguntes que suggereix. Per exemple:
és important de debò determinar la hipotètica participació de Cortázar en la
primera edició de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ferdydurke</i>? Potser sigui
important per a un fanàtic de Gombrowicz o de Cortázar, evidentment, però és
important també si la recerca esdevé un dels fils principals d'aquesta novel·la. És a dir, és rellevant perquè és rellevant a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cartes mortes</i>. </span></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I més preguntes: quins són els límits de la
interpretació per gaudir o comprendre una obra, literària o artística, o uns
fets, històrics o urbanístics? </span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">És a dir:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fins a quin punt els lectors no som res més
que paràsits de les obsessions dels altres?</span> <o:p></o:p></span></span><br />
El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-3856316707854951472014-02-22T03:30:00.000-08:002014-02-23T02:26:25.433-08:00Taipéi de Tao Lin o la urbanografia del tedi<div align="center">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/iP2HbiTfJ8k" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-ansi-language: CA;"><em>They say we are
the chosen few, but we’re wasted</em></span></div>
<em><span style="font-family: Calibri;"></span></em><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El tedi, l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ennui</i>, l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">spleen</i>... és curiós que al segle XXI tornin aquests mots tan
decadents, i més encara en plena crisi de la part més opulenta del planeta. Potser
per això és tan fascinant <em>Taipéi</em> de Tao Lin, com ho és també <em>La grande bellezza </em>de Paolo Sorrentino,
tan diferents l’una de l’altra però que tenen en comú un tema que podríem mirar
de definir com l’art d’enfrontar-se al tedi, i un motiu: la festa no com a
diversió sinó com a evasió, amb dosis més o menys tolerables de dolor. No són casos
únics, és clar: César Aira, per posar un exemple caòtic, tracta
el tedi juvenil de manera magistral a <em>Cómo me reí</em>. </span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Contra la <a href="https://twitter.com/BretEastonEllis/status/308502148226883584" target="_blank">cèlebre opinió de Breat Easton Ellis</a>, <em>Taipéi</em> no m’ha semblat una novel·la avorrida. Al
contrari, la sensació d’estranyament que provoca un narrador que flirteja amb
la sociopatia o l’autisme, no ho tinc gaire clar, és el motor hipnòtic que
impulsa la narració. Les idees de Paul, el protagonist; el seu, diguem-ne, món
interior cal deduir-lo de la necessitat de contacte amb altres persones, de festes
que sempre són un problema, de les impressions dels molts llocs per on transita, de les
reaccions a les drogues, de les coses que menja, de les xarxes socials... La
punta d’un iceberg<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>imprevist precisament
perquè Paul és un escriptor i l’autor defuig els tòpics sobre les novel·les d’escriptors:
ni simulacre de teoria literària més o menys emmascarada ni prolixes disquisicions
sobre literatura i vida, malgrat les moltes ocasions que tindria per fer-ho. </span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Que una novel·la
com <em>Taipéi</em> sigui possible és un enigma que val la pena afrontar. </span></span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4C8wK8gOe9iXTKuJFM50pLhe2iq2CWylRHCQNdH1G3X8LcW8btRhtq2vxZttlX1As5M8hez1feT9MF-pT3KBaeCthbooA3lZ1YEp6o5MBl3tukAzfIFhayHle3KWnOPmPstGMOsoEiqI/s1600/7a3fb24e881e11e3b8ce12f13d1b19f2_8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4C8wK8gOe9iXTKuJFM50pLhe2iq2CWylRHCQNdH1G3X8LcW8btRhtq2vxZttlX1As5M8hez1feT9MF-pT3KBaeCthbooA3lZ1YEp6o5MBl3tukAzfIFhayHle3KWnOPmPstGMOsoEiqI/s1600/7a3fb24e881e11e3b8ce12f13d1b19f2_8.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Tao Lin a la llibreria. No semblava autista, i menys encara sociòpata.</span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: JA;"><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><o:p></o:p></span> </span>El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-68699945547832443712014-02-17T00:04:00.001-08:002014-02-17T00:04:40.415-08:00Le ParK, de Bruce Bégout
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwjxtZYTD23aYyfRrZ-j1LfvEJDRMZIwtO9OFdrGqTjr276MCSdeu0mLHhFZVURPVZHIcrSmaL54Uzgfr_HOo2hhkJhC1w4OafFbWqjB_EXIgRWaFc4My4wUjPtkNv5b2qc6UEsKcpGGo/s1600/13150_miscellaneous.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwjxtZYTD23aYyfRrZ-j1LfvEJDRMZIwtO9OFdrGqTjr276MCSdeu0mLHhFZVURPVZHIcrSmaL54Uzgfr_HOo2hhkJhC1w4OafFbWqjB_EXIgRWaFc4My4wUjPtkNv5b2qc6UEsKcpGGo/s1600/13150_miscellaneous.jpg" height="425" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ara que prendre
una cervesa i una tapa al bar de tota la vida s’ha convertit en una experiència
gastronòmica, o que visitar una exposició és més una experiència museística que
passar l’estona, cal llegir <em><a href="http://ellamentodeportnoy.blogspot.com.es/2014/02/le-park-de-bruce-begout.html" target="_blank">Le Park</a></em> de Bruce Bégout. Per explicar la subjecció
de la vida quotidiana a les regles del parc temàtic, quan ja no es viu la vida
sinó que s’experimenta el viure, Bégout narra l’experiència definitiva: Le
ParK, fruit de la bogeria i la lucidesa i la fortuna d’un artista de la
neuro-arquitectura. Situat a una illa remota, accessible només a una selecta
minoria, amb atraccions que hibriden l’impossible, amb personal camuflat de
turista que fins i tot estalvia als clients de debò l’expressió de meravella o
d’horror davant de les atraccions, Le ParK sotmet els visitants a una violació
constant de la seva consciència.</span> <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfPW7EUNVKP_OVKzfPjRMQ0GfmHvKEbWLyzOMtkIQNKtiA9iD0ZPyTYG9x2OovpLoktWQEBNpo6VtWQ5Gys3h4YU2M0Y-rKLYLcR2nS9tQgct19_cxp6hzSk9WHbkHbyE4amvaGl_jhz4/s1600/Abandoned-Theme-Park-stock5437.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfPW7EUNVKP_OVKzfPjRMQ0GfmHvKEbWLyzOMtkIQNKtiA9iD0ZPyTYG9x2OovpLoktWQEBNpo6VtWQ5Gys3h4YU2M0Y-rKLYLcR2nS9tQgct19_cxp6hzSk9WHbkHbyE4amvaGl_jhz4/s1600/Abandoned-Theme-Park-stock5437.jpg" height="425" width="640" /></a></div>
El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-19816969002482526232014-02-16T04:51:00.002-08:002014-02-16T23:36:49.578-08:00El propòsit de l’any<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Cada vegada que
he intentat acomplir un propòsit pel nou any, he tingut èxit. Sempre. Fins ara. Tothom sap que aquests rituals estan abocats al fracàs, forma part del
joc; si no fos així, es podrien emprendre en qualsevol època de l’any, però llavors seria
sense la necessària solidaritat en el fracàs amb amics i familiars. Una solidaritat que
defineix, en realitat, l’esperit del repte. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB739r2yRUUc9Iy6OPyy46VVq6kZWKtk3JR9aEfOxSEKcjSTmFdeEkh6CGvQJM6Owie3yJuz4WCQ8gJRzYNipk4cg06ksv8Bwb0hqdeNeSk85-4XETG-CFSa8m2-sliPQsXWfSCJrFigc/s1600/IMG_7532.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB739r2yRUUc9Iy6OPyy46VVq6kZWKtk3JR9aEfOxSEKcjSTmFdeEkh6CGvQJM6Owie3yJuz4WCQ8gJRzYNipk4cg06ksv8Bwb0hqdeNeSk85-4XETG-CFSa8m2-sliPQsXWfSCJrFigc/s1600/IMG_7532.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Perdre és guanyar. I guanyava sempre. Ara, però, escric
això. M’havia proposat reprendre el bloc i ho he fet. I ha estat dur, molt dur,
perquè vaig decidir-ho cap al maig de l’any passat. Mesos amb erra i sense durant els quals<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>he aconseguit no publicar res,
malgrat els estímuls que amenaçaven de trencar la decisió: les exposicions de
Bolaño, Pasolini i Espriu, descobertes com Juan Tallón, llibres com <em>Librerías</em>
de Jorge Carrión, visites il·lustres, esdeveniments d’abast universal com l’exposició
de David Bowie, els 50 anys de Doctor Who o la publicació de <em>La casa de hojas</em>, els
#dempeus, connexions aparentment secretes entre llibres<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i autors, els sotracs del món editorial, i tantes
coses que m’empenyien cap al teclat. Sense èxit.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikMRpXxYa_RAkPcS2TpMieFprZWpuIrhflJ7B4Ws15pSWak0FIifVoYyA7GGgoyc3PdUjfpAkSjGsE7LNz5a3SGOsijxcxPIiLHvyJ2P7EDggUkVUGmzrl1Fpjfek6RX8ZrYA4IMmZLRs/s1600/IMG_7599.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikMRpXxYa_RAkPcS2TpMieFprZWpuIrhflJ7B4Ws15pSWak0FIifVoYyA7GGgoyc3PdUjfpAkSjGsE7LNz5a3SGOsijxcxPIiLHvyJ2P7EDggUkVUGmzrl1Fpjfek6RX8ZrYA4IMmZLRs/s1600/IMG_7599.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">O sí. Perquè escriure,
en el fons, és fàcil. Massa i tot. Aquest post n’és la prova.</span> <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMi9gQqMhxmrBeX9MYo-tLRfKMaWRUsAaOd6kzl2gzmj8kJG49ec7WlXAOxMfxzKsNgj1BymVKPAjZWV2IFRSUcinosuHiLbDZPwBj3gym36h0sy8vvuvo7LPCj3iG9-KTge3n3HUnNvY/s1600/casadehojas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMi9gQqMhxmrBeX9MYo-tLRfKMaWRUsAaOd6kzl2gzmj8kJG49ec7WlXAOxMfxzKsNgj1BymVKPAjZWV2IFRSUcinosuHiLbDZPwBj3gym36h0sy8vvuvo7LPCj3iG9-KTge3n3HUnNvY/s1600/casadehojas.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fotografies: Eduard Escoffet i Josep Pedrals s'ho fan a Laie CCCB.</span> <span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Jordi Carrión signa exemplars de <em>Librerías</em>. Javier Calvo, Ana S. Pareja i Robert Juan Cantavella parlen de <em>La casa de hojas</em> al CCCB.</span></div>
El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-65115908349504719222013-04-21T23:26:00.001-07:002013-04-22T22:53:57.579-07:00El típic post de Sant Jordi<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Volia escriure un post de recomanacions de Sant Jordi amb l’esperança que fos recomanable, de manera que si algú cercava recomanacions recomanables el recomanés. Però al final, com de fet em temia, tan sols m’han sortit algunes notes apressades de llibres que trobo que val la pena tenir en compte.</span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm_jAYD8ssWDSK6E8RIiIXRo6GqI4py8oHBOUvzErBERo4u3XMJyTbn4TLgyN2LLq_PEevAGsT_FTIKhdoh05IIWHk32iF8dFkoXG_s3HM7b2Gkpv_5XYwtnvl2rKLwMVPPbwXNVzardA/s1600/IMG_4263.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm_jAYD8ssWDSK6E8RIiIXRo6GqI4py8oHBOUvzErBERo4u3XMJyTbn4TLgyN2LLq_PEevAGsT_FTIKhdoh05IIWHk32iF8dFkoXG_s3HM7b2Gkpv_5XYwtnvl2rKLwMVPPbwXNVzardA/s320/IMG_4263.JPG" width="320" /></a></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Justificació de la meva contribució als <a href="http://laiecccb.blogspot.com.es/2013/04/els-llibres-recomanats-de-sant-jordi.html" target="_blank">recomanats de Laie CCCB</a></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)</i> d’Albert Forns és un cas excepcional. Quan vaig llegir una versió anterior a la definitiva només vaig saber objectar unes poques observacions: la llibertat de composició i d’estil em semblaven esplèndids, i l’únic retret diguem-ne compositiu el vaig descartar després d’adonar-me que la manera com l’afronta l’autor és més encertada. El tema, la peripècia i la forma converteixen la novel·la en la candidata ideal per als clients habituals del CCCB. I més enllà, per a qualsevol persona que vulgui gaudir llegint un bon llibre. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>El regal de Gliese</i> de Víctor Nubla és, com dic al blog de la llibreria, la novel·la anticrisi per excel·lència: diversió, ciència ficció, evasió i crítica, tot alhora per només 10€. Una novel·la que al principi recomanava amb discreció perquè em pensava que tenia una certa vocació marginal, però que al final els lectors m’han contradit i demostrat que pot fer gaudir a un públic molt més ampli. </span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMd6bVraTMsizyfCavz0Cj60zSZ6JJjoqoYJcrHS3UbnXbnTf-lGahN4Ab38U4b-53lCmKL7GUUpttRWXRoRsp9x8SEFZvHHDSgQ7FDdF5hV9zA6bpf1aV0tRZhbAthUE1xhhwdbcwl1U/s1600/IMG_4104.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMd6bVraTMsizyfCavz0Cj60zSZ6JJjoqoYJcrHS3UbnXbnTf-lGahN4Ab38U4b-53lCmKL7GUUpttRWXRoRsp9x8SEFZvHHDSgQ7FDdF5hV9zA6bpf1aV0tRZhbAthUE1xhhwdbcwl1U/s320/IMG_4104.JPG" width="320" /></a></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>Magma</i>, de Lars Iyer, és una de les grans sorpreses de la temporada. És com si Thomas Bernhard fos un londinenc instal·lat a Williamsburg. Un gran lector de Bernhard —que per cert no és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hipster</i>— m’ha agraït la recomanació, de manera que ja tinc la confirmació necessària per estendre-la a tothom. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>Les manies personals</b></span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoNhZ_KGUchD4w76ZmOjJctfxyMLbBPzX9sSj97jithHGFpIuruCDRWe-r_Kw2zDhW67mXnQ4qPExCMlT3050tdFmQMKSjB0DwMtdrOwvJJNCDDY9CQk82qZt03Ye2yOp_jueQTY3M-hk/s1600/IMG_3909.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoNhZ_KGUchD4w76ZmOjJctfxyMLbBPzX9sSj97jithHGFpIuruCDRWe-r_Kw2zDhW67mXnQ4qPExCMlT3050tdFmQMKSjB0DwMtdrOwvJJNCDDY9CQk82qZt03Ye2yOp_jueQTY3M-hk/s320/IMG_3909.JPG" width="320" /></a></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Malgrat el risc de convertir-me en un llibreter encasellat, no em puc estar de recomanar almenys dues de les tres darreres novetats de César Aira: <i>Relatos reunidos</i> és una joia que aplega escrits dispersos que fins ara resultava difícil trobar, molts dels quals són simplement genials. <i>Entre los indios</i> és una malabarisme típic de César Aira, amb un detall críptic que quan l’haureu llegida, en parlarem. El vaig començar a llegir a l’avió, quan tornava de Londres, i em va resultar impossible aturar les rialles, de manera que vaig haver d’ajornar la lectura unes hores. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>Gallinas de Madera</i> és un gran Bellatin. A més a més, té l’avantatge que es pot recomanar a tothom. <i>El libro uruguayo de los muertos</i> és també una gran novel·la —sembla que Mario Bellatin es troba en un moment creatiu excepcional— però té un inconvenient a l’hora de recomanar-lo: cal conèixer bé la seva obra per gaudir-ne plenament. Pensava escriure un post amb el títol «Aprengui Bellatin sense dificultat», però <i>Gallinas de madera</i> m’ha permès deixar-lo per a més endavant. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>La experiencia dramática </i>de Sergio Chejfec és brutal, brutal, una novel·la al voltant del punt de vista que se sosté gràcies a un desplegament de recursos molt savi i fascinant. La recomano als amics més lletraferits. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>Nuestro iglú en el ártico</i> de Mario Levrero, un recull de narracions que competeix amb un altre gran llibre de l’autor que recomano d’ençà que va sortir: <i>Nick Carter (se divierte mientras el lector es asesinado y yo agonizo)</i>. Sense descartar en cap cas el meravellós <i>Caza de conejos</i>. L’únic argument és que sóc molt feliç quan llegeixo Mario Levrero. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Very Important Books</span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>Afamats</i>, d’Ester Andorrà amb il·lustracions de Nú Mret i epíleg de Mireia Vidal-Conte, és un llibre que molts esperàvem i que per fi s’ha fet realitat. Entre les seves pàgines hi ha la sensibilitat, la contenció —i per tant la saviesa— d’una poeta que ha fet de la generositat el seu estendard. Compreu-lo, c*ll*ns!</span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCaeI4EcX3EJ4HA4PQl_xG28H4PCBo8RxTw6c8bm2nZn04ELxWXn69kbULlf_jvPIhmoE_edMB7oaX7aqqEcZI2bwAO4Zwk40hZ8qYdGJJE93gdZvzflrLmPloqlQsFL5stEwaOlEj2_o/s1600/IMG_3966.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCaeI4EcX3EJ4HA4PQl_xG28H4PCBo8RxTw6c8bm2nZn04ELxWXn69kbULlf_jvPIhmoE_edMB7oaX7aqqEcZI2bwAO4Zwk40hZ8qYdGJJE93gdZvzflrLmPloqlQsFL5stEwaOlEj2_o/s320/IMG_3966.JPG" width="320" /></a></div>
</div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>El parèntesi més llarg</i> és potser el millor llibre de Tina Vallès o, almenys, és el que més m’ha fet gaudir. Em sembla que no cal dir res més d'una escriptora que fa anys que segueixo amb addicció. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>Chavs</i>, d’Owen Jones, un llibre urgent per desmuntar el discurs neoliberal que vol convertir els més desfavorits per la crisi en paràsits i justificar d'aquesta manera retallades injustificables. Contra l’omnipresència de la xerrameca economicista, uns arguments sòlids i necessaris. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><strike>No sé si m’arribarà a temps</strike> He tingut sort i ha arribat a temps <i>Las ilusiones</i>, de Jonás Trueba, novetat de Periférica, una delicada novel·la de cambra al voltant del cinema, una petita joia que ja he fet circular entre els companys de la llibreria. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>L’escombra del sistema</i>, de David Foster Wallace: dues noves editorials que han contribuït a estendre encara més la plaga de les indies (Edicions del Periscopi i Pálido Fuego) han coincidit a l’hora de situar aquest títol entre els primers del seu catàleg. La deessa Literatura no deixa de sorprendre’m amb les seves entremaliadures.<i> </i></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>No Soy Sidney Poitier</i>, de Percival Everett: estic convençut que l'expressió "autèntic festí literàri" es va encunyar per celebrar que algun dia es publicaria aquest llibre. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Llibres ajornats</span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De <i>Primer viaje</i> de Denton Welch només n’he llegit unes 40 pàgines i he decidit reservar-me’l per als dies de vacances: <i>En la juventud està el placer</i> va ser un gran descobriment i sospito que aquest nou lliurament d’Alpha Decay exigeix les hores mortes de l’estiu per assolir el seu punt exacte i devorar-lo amb fruïció. </span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>Plens de vida</i>, de John Fante: me l'han recomanat dos amics amb un criteri literari molt seductor. Cap a la bossa!</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>El dimoni a cada pas</i>, de Donald Ray Pollock: exactament per la mateixa raó que el llibre anterior. I a més a més, vindrà al Festival Primera Persona.<i> </i></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>Matèria primera</i>, de Jörg Fauser: estic segur que si l’hagués llegit estaria a l’apartat de llibres importants. He tingut el privilegi d’assistir a alguns moments de la seva gestació i s’ha convertit en una lectura imprescindible per després de Sant Jordi, quan l’àngel devolucionari hagi arrasat la llibreria i tornin els dies tranquils. Ah, no: que després vindrà el #dempeus amb Eli Gras i La Olla Expréss, i després el Festival Primera Persona, i després el #dempeus lowplugged de l’Eduard Escoffet i Bradien, i després l’exposició de Pasolini i després...</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I bé, ho deixo aquí, que cal preparar la llibreria per a una diada de Sant Jordi molt especial: <a href="http://laiecccb.blogspot.com.es/2013/04/signatures-de-sant-jordi-laie-cccb.html" target="_blank">tindrem signatures!</a> </span></span></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-66705404229052930942013-03-16T01:55:00.000-07:002013-03-16T04:21:36.305-07:00El futur de les llibreries<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">M’han convidat al
<a href="http://www.cccb.org/kosmopolis/ca/activitat-damia_gallardo_laie_cccb_ricardo_rendon_abracadabra_llibres_josep_cots_llibreria_documenta_paco_camarassa_negra_y_criminal_modera_martin_gomez_elojofisgoncom-43148" target="_blank">Bookcamp</a> de Kosmopolis 2013 a parlar del futur de les llibreries i el primer
dubte que tinc està relacionat amb la distància temporal. Si parlem d’un futur
proper, de cinc o deu anys, la resposta tindria a veure amb la superació de les
crisis —la crisi econòmica que ens afecta a tots i la crisi crònica del món editorial—
i amb la implantació del llibre digital. Si parlem d’un futur llunyà, cent anys
per exemple, la resposta tindria a veure amb la possibilitat que la idea o
concepte de llibre sigui residual en la transmissió de coneixement, d’històries
o simplement de dades. En el primer cas, parlaríem de la reinvenció de la
llibreria: el comerç de llibres ha anat canviant al llarg de la història perquè
la sola existència de llibres, tant se val que sigui en forma de rotlle, còdex
o arxiu digital, garanteix l’existència de llibreries. En el segon cas, les
llibreries desapareixerien i no passaria res.<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></span></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per raons de proximitat
temporal, sospito que ens interessa parlar a curt termini. Les crisis econòmica
i editorial estan, com és lògic, entrelligades de tal manera que resulta
difícil parlar-ne per separat. Els hàbits de consum canvien i encara que
demà mateix se superés miraculosament la crisi econòmica aquests hàbits
perdurarien. Les retallades i l’augment de les taxes acadèmiques, per exemple, han
obligat els estudiants a cercar alternatives a la compra de llibres: per les
facultats universitàries circulen bibliografies amb milers de títols que es
poden descarregar fàcilment de magatzems de bits online. Desapareix la idea que
els estudis tenen la utilitat, a banda d’omplir algunes línies del currículum,
de formar una biblioteca personal per a tota la vida.</span></span></span><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;">La crisi, a més a
més, provoca canvis irreversibles: si es ven menys, les llibreries comprem
menys, algunes tanquen, i la precària bombolla editorial es desinfla amb conseqüències
per a tot el sector: darrerament hem assistit a importants canvis en la
distribució comercial i logística amb la sensació de contemplar un campi qui
pugui, però sense temps o voluntat de seure i reordenar el sector. Només que la
distribució de llibres es racionalitzés, a la manera de França o Alemanya, les
llibreries guanyaríem una mica de marge comercial, en molts casos suficient per
sobreviure una mica més.</span></span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></span></span></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un altre aspecte
molt important de la distribució és que els clients no entenen els casos en els
quals un llibre publicat a Barcelona pugui trigar una setmana a arribar a la
llibreria. Contra l’eficàcia dels hipermercats online, que poden emmagatzemar
centenars de milers de títols amb disponibilitat immediata, caldria oposar un
sistema de distribució més racional que permeti atendre les peticions dels
clients en un termini raonable.</span></span></span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">I si parlem d’hipermercats
online, toca parlar també de llibre digital. Per experiència puc afirmar que la
pirateria és la pràctica habitual entre les persones que llegeixen ebooks. Uns
quants anys d’atenció al client m’han confirmat que els qui solen tenir
problemes amb el DRM són precisament els qui compren un ebook per primer cop i en
comptes de seguir les instruccions pensen que el procés és similar a baixar-se
una edició pirata. Quan els expliques què es Adobe Digital Editions,
al·lucinen. Les raons per les qual la gent pirateja són diverses, encara que hi
predomini la noció d’estalvi. Ara mateix, per exemple, tenim una exposició
sobre Roberto Bolaño i no n’he pogut fer la bibliografia digital perquè no hi
ha cap ebook de Roberto Bolaño que es pugui comprar. Trobar-los de franc a la
xarxa, en PDF, ePub o Mobipocket, amb més o menys qualitat, és fàcil, però si
algú vol pagar per llegir-los, no pot fer-ho.</span></span><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els hipermercats
online ofereixen, però, un DRM molt més restrictiu que el d’Adobe Digital
Editions. A canvi, el procés de compra és més senzill. La tàctica consisteix
a associar un determinat entorn tecnològic a la compra d’ebooks per capturar el
client per sempre, dificultant que els ebooks comprats fora d’aquest entorn s’hi
puguin llegir, o dificultant que els ebooks comprats dins d’aquest entorn es puguin
llegir en dispositius aliens.</span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com dic sempre,
no penso perdre el temps defensant el llibre de paper o l’ebook: som a les beceroles
de la cosa digital aplicada a l’edició i resulta difícil aventurar com es distribuirà
l’ús de cada format en el futur. Sí voldria, però, aclarir un algunes de coses.</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> Se sol comparar l’evolució
del llibre digital amb la música, tot oblidant dos factors essencials. En
primer lloc, el llibre de paper és el format; un CD, una cassette, un disc de vinil o un arxiu MP4 no sonen: cal
un dispositiu. En segon lloc, les circumstàncies de la lectura i de l’audició són
diferents: es pot escoltar música amb la mateixa atenció que es llegeix un
llibre, però la música exigeix una mobilitat que no és imprescindible en el
llibre —es pot escoltar música mentre es planxa la roba o pedalant a la
bicicleta, mentre que resulta més difícil pensar a llegir en les mateixes circumstàncies.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Se sol associar
llibre digital a progrés i llibre de paper a passat caduc. Fals: no podem
oblidar que la tecnologia ha afavorit molt la bibliodiversitat. D’una banda, amb
un nou renaixement —o plaga— de les editorials independent que treballen amb
poc personal, que controlen tot el procés d’edició còmodament des d’un ordinador:
contractació de drets, traduccions, correccions, impremtes... D’una altra
banda, cada cop són més l’editorials que s’han adonat que la supervivència
depèn de dotar al llibre de paper d’un valor com a objecte que el distingeixi d’un
eBook ben editat. I aquesta tendència també cal agrair-la a la tecnologia que ha
possibilitat l’ús de nous materials i dissenys. Si m’acompanyeu a la llibreria
us puc mostrar alguns exemples.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com serà, doncs,
la llibreria del futur? A veure si aquesta tarda, amb la bona companyia de Ricardo
Rendon (Abracadabra llibres), Josep Cots (Llibreria Documenta), Paco Camarassa
(Negra y Criminal) sota la batuta de Martín Gómez (<a href="http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&ved=0CDUQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.elojofisgon.com%2F&ei=v05EUe38LOqS7AbUq4Bw&usg=AFQjCNG8gPGgeDAAY4HDNNdhzQQkEHYr2A&sig2=grAj4P5NR75LVi_CX6mOqQ&bvm=bv.43828540,d.ZGU" target="_blank">El ojo fisgón</a>) aquestes
notes serveixen de res i en podem treure l’entrellat.</span></span><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">
</span></span></div>
</div>
</div>
</div>
El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-44947601860479711432013-02-16T04:16:00.000-08:002013-02-16T08:38:36.490-08:00Benvinguts a la llibreria<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbVM7r9qQ0xnt-uvjfQQJEToNof-XODCdbGo6wFLtzGVmSs0Hlz_IWECUA4fgCS0SneDrcXMz4nbW8WGztI4hkSbVHgJfpXaH-m0lXP0T583n7R30U7jvD-PXPNSQL8SMfWEZm76GCpmM/s1600/book_no_assembly_450.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="295" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbVM7r9qQ0xnt-uvjfQQJEToNof-XODCdbGo6wFLtzGVmSs0Hlz_IWECUA4fgCS0SneDrcXMz4nbW8WGztI4hkSbVHgJfpXaH-m0lXP0T583n7R30U7jvD-PXPNSQL8SMfWEZm76GCpmM/s400/book_no_assembly_450.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></span><i><small>(imatge: <a href="http://carolita.org/">carolita johnson</a>)</small></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“Les llibreries
tanquen. Quina pena.” Així comença l’article de Salvador Macip «<a href="http://bloguejat.blogspot.com.es/2013/02/adeu-les-llibreries.html" target="_blank">Adéu a les llibreries</a>» i aquesta generalització és la primera de les imprecisions de
l’article que afebleixen l’espectacular i provocadora i trencadissa línia
argumental. Una feblesa que sembla
deliberada, si tenim en compte que el post es presenta com un díptic, la segona
part del qual reivindica l’activisme cultural de les llibreries.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En realitat tanquen
algunes llibreries: patim una crisi econòmica que, en el sector del llibre,
s’ha afegit a la coneguda crisi estructural, a <a href="http://antinomiaslibro.wordpress.com/2013/01/14/game-over/" target="_blank">la bombolla llibresca</a> que s’hi
ha patit sempre i al cèlebre canvi de paradigma. Tanquen llibreries com tanquen molts establiments comercials. Però,
per alguna raó, el tancament d’una llibreria té un significat que la converteix
en emblema, alhora, de la crisi econòmica i de la crisi cultural, perquè els lectors
compren menys (atur, retallades, incertesa) i les institucions (biblioteques,
museus, universitats, escoles, instituts, etc.) també compren menys.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Afegeix Salvador
Macip que anar a la llibreria, passejar-hi i comprar un llibre (és a dir:
practicar la compra lenta i reflexiva) és menys pràctic que comprar als hipermercats
<i>online</i>. Segons diu, seria millor sucumbir als cants de sirena dels algoritmes
dissenyats per xuclar la targeta de crèdit; uns algoritmes que no tan sols
tenen en compte les probables afinitats electives del comprador, sinó també l’estoc
disponible dels articles (quins cal destacar per reduir-ne un estoc immobilitzat)
i el marge comercial que els deixen els proveïdors (com més marge, més
possibilitats que l’algoritme servicial i eficaç recomani l’article).</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A més a més, és
més saludable passejar i fullejar llibres a la llibreria que comprar immòbil
davant de la mateixa llum digital a la qual dediquem hores i hores d’altres
activitats, laborals o d’oci, perquè així exercitem tot el cos, des de les cames
fins al cervell, tot passant pels ulls i, fins i tot, els òrgans fonadors si s’hi esdevé
una conversa. Em sorprèn, i molt, que aquesta inesperada oda al consumisme
sedentari provingui d’algú amb formació mèdica. Que una cosa sigui poc o molt
pràctica depèn, com acabem de veure, de molts factors. Passejar, entrar a una
llibreria, llegir la selecció de novetats o escrutar el fons (és a dir: els llibres
que han perdurat a les lleixes gràcies a la lenta i conscient selecció dels lectors
al llarg de molts anys), per què ha de ser menys pràctic que un algoritme? Pot
ser més o menys pràctic en funció dels gustos i necessitats de cadascú. No es
pot generalitzar d’una manera tan poc eficaç, i menys encara quan s’accepten
tòpics consumistes amb un rerefons ideològic tenebrós.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És evident que
està canviant la forma d’accedir als llibres, i fa molts anys que les
llibreries ens esforcem per traslladar a internet el valor d’un ofici que ens
apassiona. I aquí la paraula ofici és important. Decep, i molt, que Salvador
Macip no s’hagi pres la molèstia d’esmentar cap exemple, <a href="http://www.elojofisgon.com/2013/02/quien-quiere-un-mundo-sin-librerias/" target="_blank">entre els molts que pot trobar per internet</a>, de llibreries que responen al canvi de paradigma que
vivim i que <a href="http://www.madrimasd.org/blogs/futurosdellibro/2008/06/25/95470" target="_blank">han pres iniciatives per adaptar-s’hi</a>. També es veritat que si
desapareguessin les llibreries no desapareixerien ni els llibres ni la literatura
i als lectors no els faltaria teca de la bona.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com a solució,
proposa “deixar de veure la llibreria a Catalunya com un establiment que ha de
quadrar els comptes a finals de mes” i que rebin subvencions. No hi estic d’acord:
les llibreries han de quadrar comptes per garantir-ne la independència. Una al
cosa seria que l’administració fes de mitjancera per afrontar una <a href="http://blogs.elpais.com/letra-pequena/2013/02/una-.html" target="_blank">reconversiódel sector</a>. Però això ja serà en un altre post.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-49063653261419484352012-07-23T12:24:00.001-07:002013-02-17T03:40:34.813-08:00La lletra digital<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">El 20 de setembre
de 2010 es fa celebrar el col·loqui “<a href="http://fad.cat/activities/view/168" target="_blank">La lletra digital: reptes i interrogants al voltant del llibre electrònic</a></span><span lang="CA">” al FAD. Un esdeveniment molt interessant, tant per la
rellevància dels participants com per l’ambició del tema. Com que no vaig poder
assistir-hi —i em fa ràbia, perquè treballo molt a prop—, em va alegrar molt
que les intervencions es recollissin en un llibre d’accés lliure. L’edició en
paper, com passa també amb l’<a href="http://www.laie.es/libro/anuari-media-cat-els-silencis-mediatics-de-2011/781051/978-84-615-8395-9" target="_blank"><i>Anuari Mèdia.cat</i></a>, té un preu raonable: 10€. Malgrat
això, vaig decidir incorporar-lo al meu eReader per llegir-lo un altre cop i
veure com havia afectat el pas del temps a moltes de les coses que s’hi diuen.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: center;">
<object style="height: 298px; width: 420px;"><param name="movie" value="http://static.issuu.com/webembed/viewers/style1/v2/IssuuReader.swf?mode=mini&backgroundColor=%23222222&documentId=110310142551-586bab47e76742418df68bb470323689" /><param name="allowfullscreen" value="true"/><param name="menu" value="false"/><param name="wmode" value="transparent"/><embed src="http://static.issuu.com/webembed/viewers/style1/v2/IssuuReader.swf" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" menu="false" wmode="transparent" style="width:420px;height:298px" flashvars="mode=mini&backgroundColor=%23222222&documentId=110310142551-586bab47e76742418df68bb470323689" /></object></div>
<div style="text-align: right; width: 420px;">
<br />
<a href="http://issuu.com/search?q=disseny" target="_blank"></a></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">M’ha sorprès, d’entrada,
el pes del PDF. Poc abans havia comprat dos eBooks en format ePub: <a href="http://www.laie.es/ebook/la-banda-del-ciempies/E0000583103/978-987-658-071-7" target="_blank"><i>La banda del Ciempiés</i></a> de Mario Levrero i <a href="http://www.laie.es/ebook/algo-supuestamente-divertido-que-nunca-volvere-a-hacer/E0000538172/978-84-397-2416-2" target="_blank"><i>Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer</i></a> de David Foster Wallace, que pesen 451 i 237 kb respectivament. <i>La lletra
digital</i>, en canvi, pesa 14.425 kb. Els PDFs comparables en extensió que tinc no
passen dels 600 kb. Evidentment, passar les pàgines és molt incòmode: aquesta
operació tan senzilla triga uns segons que semblen eterns i que entorpeixen
molt la lectura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">Un altre factor
que dificulta la lectura de <i>Lletra digital</i> en un eReader és que manté
exactament l'aspecte del llibre. Les pàgines, a dues columnes, estan dissenyades de tal manera que la informació és comprensible amb el llibre obert. Perdoneu
la mala qualitat de la imatge: </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEingdNGxh4HyXUz_D96wTK8Sl2KcYJLuJcBZNhpEJoq_nKFGSoJaNGcp1gP2iGiILiNmxZE5ZQQumxC4XRE7FuIOcpGXgjOV4zhiTuHzIcLCG8odFHa6_O1MStpDMYfHTCmlfrJW_n-QKs/s1600/lletra+digital.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEingdNGxh4HyXUz_D96wTK8Sl2KcYJLuJcBZNhpEJoq_nKFGSoJaNGcp1gP2iGiILiNmxZE5ZQQumxC4XRE7FuIOcpGXgjOV4zhiTuHzIcLCG8odFHa6_O1MStpDMYfHTCmlfrJW_n-QKs/s400/lletra+digital.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">A l’eReader, si
es vol llegir amb un cos de lletra raonable, cada columna esdevé gairebé una
pàgina. Aquest 'gairebé' fa referència a les dues
o tres darreres línies d’una columna que apareixen a la pantalla abans de passar a la següent “pàgina” o
columna, que pot ser una imatge, un destacat, un <i>box </i>o caixa amb informació
sobre els ponents, unes fotografies, etc. Un disseny que, com deia, queda molt bé
en el llibre de paper o en un dispositiu electrònic que permeti una lectura
còmoda a doble pàgina. En un eReader, però, és molt confús.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">Al costat del PDF
hi hauria d’existir l’opció d’accedir a una versió, en PDF o en ePub, adaptada a les característiques d'un eReader. No és una consideració gratuïta: és un dels temes que
es van tractar al col·loqui, i a l'<i>Anuari Mèdia.cat</i>, tot mantenint l'analogia, <a href="http://www.media.cat/anuari/descarregues/" target="_blank">sí que hi ha l'opció</a>.</span><br />
<br />
<span lang="CA">Hi ha la tendència a traslladar el llibre al
format digital sense renunciar al disseny original i hi ha la tendència d’adaptar
l’edició a les característiques del medi. No cal dir que estic a favor de la
segona opció, perquè la primera pot presentar molts inconvenients.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">Al torn de
preguntes, un dissenyador objectava això: </span></div>
<blockquote class="tr_bq" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="X-NONE">Dieu que
els formats fixos no són</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">interessants o no són interessants
per a</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">l’e</span><span lang="CA">R</span><span lang="X-NONE">eader, però a mi, com a dissenyador,</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">el que m’importa és com està distribuït el</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">text. M’interessa com jo llegeixo i m’i</span><span lang="CA">n</span><span lang="X-NONE">teressa la tipografia, l’interlineat, una</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">sèrie de valors que són la meva professió. I l’e-</span><span lang="CA">r</span><span lang="X-NONE">eader això ho trenca totalment.</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">L’ePub l’odio, no m’agrada. Com a lector</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">et treu el valor afegit que et podria donar</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">un llibre en format analògic. En canvi,</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">el PDF, que és el format tancat, precisament, sí que t’ho concreta i
t’ho tanca.</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">Per tant, a mi, tots els elements
que tanquen el contingut com a lector m’ajuden.</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">I en aquest cas, l’e</span><span lang="CA">R</span><span lang="X-NONE">eader </span><span lang="CA">a</span><span lang="X-NONE">l contrari, em</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">dóna un valor que no és afegit.
Només</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">perquè em costa tenir</span>‑<span lang="X-NONE">ho tot junt.</span><span lang="CA"></span></div>
</blockquote>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">Crec que el valor
afegit que un dissenyador pot donar a un eBook es pot trobar de moltes maneres,
si es pensa en digital. Com a lector, el valor d’un format tancat pot ser
negatiu, encara que satisfaci plenament el desig del
dissenyador de controlar la seva obra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">Hauria de manar
sempre la llegibilitat, encara que tal cosa signifiqui sacrificar aspectes
estètics de la maquetació. La resposta de Juan González, director general de
Grammata, és molt encertada: </span></div>
<blockquote class="tr_bq" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="X-NONE">El que
dius és: «Quan</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">jo componc una pàgina, poso la
imatge</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">aquí, el text amb el seu paràgraf
aquí, és</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">just el que vull fer per ressaltar
aquesta</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">part o l’altra...». És a dir,
compons una</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">pàgina perquè es llegeixi en
aquest ordre</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">i d’aquesta forma. Aquesta és la
virtut</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">del PDF, que, independentment de
la</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">màquina amb la qual la llegeixis,
sempre</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">tindrà la pàgina fixa.</span></div>
</blockquote>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
</div>
<blockquote class="tr_bq" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="X-NONE">Però el
món canvia. I canvia perquè hi</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">ha gent que
llegeix en una pantalla de</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">tres polzades i
mitja d’un telèfon mòbil,</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">llegeix en una
pantalla de quatre polzades i mitja, llegeix en un e-reader de cinc</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">polzades o en un ePub de set polzades.</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="X-NONE">Els sistemes de reproducció tenen unaqualitat
que és que la mida de la pantalla</span><span lang="X-NONE"> </span><span lang="CA">pot canviar. I la mida
de la pantalla és un tema molt important.</span></div>
</blockquote>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">A la versió en
PDF de <i>La lletra digital</i> s’ha optat per mantenir un disseny que és coherent en paper i només en determinades circumstàncies és útil en digital. Per sort,
al llibre es poden llegir intervencions que refuten aquesta decisió. </span></div>
El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-84148550179883629432012-07-16T10:55:00.000-07:002012-07-17T23:01:57.967-07:00Coses de la manca d'estil<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.blogger.com/goog_1352909564" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi4Khb4bN7sL1w_xPOXnI-39c5t9cbDmShZYcfOHZVs2McCXJG-WkCnlKneZkfVxKf6ZBdOeMoV0sBQdrQnUb-G2otlTyzlmc2ChNQM1tFUPqqwmwjokFjZWdhQZD-NMbQs5fAZd0kl20/s320/junyjuliol+2012+307.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr style="font-family: Verdana,sans-serif;"><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lloc on diuen que s'amaga l'estil</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
Em vaig aturar a
<a href="http://lokunowo.blogspot.com.es/2012/06/bilbao.html">Bilbao</a> i ja no vaig saber com continuar el blog. Ni angoixa provocada per la
manca d’inspiració, ni manca de temes que em vingués de gust compartir: hi he
pensat sovint al llarg d’aquest gairebé mes i mig de silenci i he arribat a la
conclusió que tot plegat és cosa de la manca d’estil.<span lang="CA"> </span><br />
<br />
<span lang="CA">No em refereixo, però, al conreu
d’un estil propi, destil·lat al llarg d’anys d’assaigs, errors, emulacions —per
afinitat o per rebuig—, etc. Seria un propòsit massa ambiciós i molt
probablement abocat al fracàs, i qui sap si al ridícul. Un estil que em convingués
seria una cosa més general: prosa periodística dels anys trenta, assaig
espectacle a l’estil d’Eloy Fernández Porta, subjecte-verb-predicat, etc. Un
estil del qual deduiria un grapat de trets imitables i anar fent a partir d’aquí.</span><span lang="CA" style="font-size: small;"> </span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii2Fs6KfWyYbYAw1b9Ioec4NPKFei-odzIumFIxK_fdjM-P1nupjgj9eG-So13YItiivDcIqFYjdwWga8lcBvlUYC9tJZYVbfaGv0Xw_7vVx8tAEaIbSZgJoJrl6FnJLCagUAEqBjg0Dg/s1600/junyjuliol+2012+373.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii2Fs6KfWyYbYAw1b9Ioec4NPKFei-odzIumFIxK_fdjM-P1nupjgj9eG-So13YItiivDcIqFYjdwWga8lcBvlUYC9tJZYVbfaGv0Xw_7vVx8tAEaIbSZgJoJrl6FnJLCagUAEqBjg0Dg/s320/junyjuliol+2012+373.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Apassionada discussió nocturna sobre quina cosa sigui l'estil</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA">Tenia la sensació que
escriure s’assemblava a escoltar música: que les paraules i els temes fluirien,
es dispersarien i es retrobarien seguint una certa pauta que es desvelaria en
el procés. Com escoltar música: no com compondre-la o
interpretar-la. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.blogger.com/goog_1352909572" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBC6DlOKZH293Wgf__4cACHeDjPnbD8AcXh4uJU4WU6hBnk0HA355-5FH4KAMbQVsM3MO0OSfe0HhRd3xPMeCPuM62XngFvfyguY9W6DR-B6ylR5lfO1mbXqvytqFtC5DU8ivZoeK5AX8/s320/junyjuliol+2012+376.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr style="font-family: Verdana,sans-serif;"><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nens que juguen a estil i amagar</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">Però no és així,
malgrat que amb llibres com <a href="http://www.laie.es/libro/no-leer/774633/978-84-92837-48-9"><i>No leer</i></a> d’Alejandro Zambra, o com <a href="http://www.laie.es/libro/yoga-para-los-que-pasan-del-yoga/777760/978-84-397-2578-7"><i>Yoga para los que pasan del yoga</i></a>, de Geoff Dyer —que
llegeixo <a href="http://librerialaie.blogspot.com.es/2012/06/elogio-de-geoff-dyer-para-aquellos-que.html">per culpa de José, el crackde Laie Pau Claris</a>—, hagi intuït una certa facilitat per trobar un tema,
omplir-lo de digressions i que al final el tema i les anècdotes s’organitzin
admirablement però, sense perdre importància, restin un pas enrere, com a
senyal de respecte cap a l’estil.</span></div>El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-51607726791193450362012-06-03T22:56:00.000-07:002012-06-03T23:03:43.841-07:00Bilbao<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnlq5LjPtih4L-wFcoWIlC0QfkzfUI5AS6Ay7lBydH8pvPAhu4b91NPYz3lOVvW3bhJxGX0EZsdkMX-aCq3UtaNBZhXZyrLAQFZpd__QZfrxbZOVanopS4d-Txx3AiEsqfMzw1d4fuV1c/s1600/IMG_1008.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnlq5LjPtih4L-wFcoWIlC0QfkzfUI5AS6Ay7lBydH8pvPAhu4b91NPYz3lOVvW3bhJxGX0EZsdkMX-aCq3UtaNBZhXZyrLAQFZpd__QZfrxbZOVanopS4d-Txx3AiEsqfMzw1d4fuV1c/s320/IMG_1008.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Típica foto del Guggenheim</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<span lang="CA">Quan em van
convidar a participar en unes sessions d’anàlisi de la cosa llibresca a Bilbao,
convidat pel departament de cultura del govern basc, la primera intenció va ser
no defraudar ningú. M’interessaven molt les aportacions dels altres convidats
i, perquè l’interès fos recíproc, em vaig dedicar a recopilar tot de
publicacions al voltant de la situació actual del món del llibre: la crisi, la
cosa digital, el canvi de paradigma, la situació de les llengües minoritzades i
un complicat etcètera.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">Error: si abans tenia moltes dades i poques
certeses, després de navegar amunt i avall, en paper i en digital, tot plegat
es va agreujar dramàticament. Vaig agafar l’avió amb un batibull mental i un
pànic escènic considerables. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">Durant el vol i
de camí cap a la conselleria de cultura, vaig tenir la sort de xerrar amb
altres participants i em va quedar clar que els interessava sobretot la meva
experiència concreta, més que els discursos menys o menys alambinats sobre
tendències tecnicoeconòmiques. La singularitat de Laie CCCB com a llibreria
especialitzada, la feina com a coordinador de continguts de la web i a les
xarxes i l’atenció al client en relació amb el llibre digital. És a dir: una
experiència particular per contrastar-la amb l’experiència particular de
col·legues llibreters, editors, distribuïdors i altres agents del món del
llibre. En aquest sentit, ho tenia ben fàcil: feia poc que n’havia parlat al Centre
d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada:</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/pylZGZNisCg" width="480"></iframe>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br />
<span lang="CA">L’objectiu de la
primera sessió a Bilbao era detectar els símptomes més rellevants de la
situació. Més endavant s’intentarà elaborar un diagnòstic i, seré optimista, algunes
possibles teràpies per corregir els símptomes més greus. No cal dir que el blog
em sembla un bon lloc per compartir aquesta mena de reflexions. </span><br />
<br />
<span lang="CA">Abans, però, una mica d'arqueologia: intervenció a la Fira del Llibre de Sevilla de l'any 2008: </span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/PwGrlh3jwUo" width="480"></iframe>
</div>El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-74629962985494576332012-06-02T02:14:00.001-07:002012-07-16T11:33:15.985-07:00Entrevista a César Aira: "Se necesita mucha sinceridad y mucha convicción para escribir mal"<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxh-21JLyp42FKz9DNgKY8OBDMSwSUQYNY5OrGdoEaeByh4Pf1k2w1TT6eCql3PM1816YTEZEDsjAag5K0FtD9z-5K6P0_wVm2xX3iRqBY8x3ySeSey1VYUb1t3XAlLeKw3p5cQIEVLno/s1600/aira.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxh-21JLyp42FKz9DNgKY8OBDMSwSUQYNY5OrGdoEaeByh4Pf1k2w1TT6eCql3PM1816YTEZEDsjAag5K0FtD9z-5K6P0_wVm2xX3iRqBY8x3ySeSey1VYUb1t3XAlLeKw3p5cQIEVLno/s400/aira.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
[Publicada originalmente en la revista<a href="http://www.revistaquimera.com/dossiers.php?pag=6"> Quimera, número 303 de febrero de 2009</a>, y posteriormente en el suplemento cultural del diario Perfil del <span class="st">domingo 10 de Mayo de 2009 en</span> Buenos Aires.] </div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br /></div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Pese a que la editorial Mondadori viene ofreciendo volúmenes en los que se
reúnen tres o más obras que aparecieron originalmente separadas, la mayor parte
de sus libros circula dispersa entre varias editoriales, muchas de ellas de
difícil acceso. Recientemente, Interzona Editora ha declarado el cese de su
actividad editorial, sin que quede claro qué sucederá con el fondo publicado
hasta ahora, donde podemos encontrar dos libros suyos: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Yo era una chica moderna</i> (2004) y <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Yo era una niña de siete años</i> (2005). ¿No le preocupa la dificultad
que esta dispersión supone para sus lectores?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">No, no me preocupa. Al contrario: me
preocuparía aparecer ante mis eventuales lectores como un producto, como algo
que se ofrece y se publicita y se le acerca al consumidor. Algo de eso pasa, es inevitable, porque los
editores tienen que hacer su negocio. Pero compenso con las pequeñas
editoriales independientes, gracias a las cuales consigo mantener oculta una
parte de mi obra. Un poco de misterio no le hace mal a la literatura. Como lo
sabe bien cualquier lector, un componente importante del placer de la lectura
es encontrar al fin el libro, es decir haber salido a buscarlo, por iniciativa
propia del deseo o el capricho. Si te lo traen a tu casa, es como si valiera
menos. Además, me gusta esa cortesía del libro, de saber esperar a su lector,
si es necesario durante muchos años.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Da la sensación que la dispersión editorial se relaciona con el gusto por
los personajes viajeros; incluso en las novelas con pocos escenarios, hay un
movimiento constante: en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las
conversaciones</i> (2007), por ejemplo, el protagonista insomne recrea desde el
lecho una conversación que le lleva de Hollywood a Ucrania, entre suposiciones
y escenas de película. </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">No lo había notado, pero sí, hay una
cierta inestabilidad en mis personajes, no sólo por su movilidad tempoespacial
sino también por la reconfiguración que van sufriendo a lo largo de la novela.
Supongo que se debe a que no construyo psicológicamente a los personajes; los
hago apenas instrumentos de la historia, y como las historias de mis novelas
las voy inventando a medida que las escribo, y cambian de rumbo todo el tiempo,
es inevitable que los personajes se transformen todo el tiempo (y estoy
convencido de que en la vida real pasa lo mismo).</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Varios protagonistas de sus novelas se llaman César Aira: un niño que se
refiere a sí mismo en femenino en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cómo me
hice monja</i> (1993), un médico
paranormal en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las curas milagrosas del
Doctor Aira</i> (1998), un sabio loco escritor en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El congreso de literatura</i> (1997), un escritor de libros de
autoayuda en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Serpiente</i> (1998),
etc. ¿Estas mutaciones de la ficción tienen algo que ver con el movimiento y la
dispersión de que hablábamos antes?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hay muchas cosas en mis libros (casi
todas, o todas) que no puedo explicar. Me temo que a los escritores más que el
sentido nos importa el sonido, o en todo caso el sonido del sentido. A veces
invento una explicación a posteriori. Por ejemplo en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las Curas Milagrosas del Doctor Aira</i>, que el protagonista tenga mi
nombre indicaría que hay algo así como una alegoría mutua entre escritores y
curanderos. (Pero esa novela la escribí muy en serio, como un exorcismo, para
un amigo que estaba enfermo y murió poco después.) A veces se me ocurre una
explicación en medio de la escritura, y entonces me dedico a sabotearla desde
adentro y por anticipado.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
A menudo sus novelas acaban con unos finales tan espectaculares como
desconcertantes. ¿Podrían considerarse también como un sabotaje de todas las
páginas precedentes?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Siempre creí que los finales
precipitados y poco elaborados de mis novelas se debían a la pereza, al
aburrimiento, a las ganas de terminar de una vez para empezar otra. Algo de eso
debe de haber, porque para mí todo el placer de escribir una novela está en
empezarla, en partir a la aventura, lleno de esperanzas. Lo ideal sería
dejarlas inconclusas. Pero hay un modo de darles un buen fin: detenerme antes
del último capítulo o el último episodio, y planearlo como una pequeña novelita
completa en sí. Lo probé en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Parménides</i>,
y salió bastante bien. Aun así, no volví a usarlo y reincidí en mis finales
malos. Es que un buen final contribuye a hacer de la novela un producto, un
resultado de un trabajo bien hecho. Y yo quiero mantener abierto el proceso.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Salvo que esto sea una excusa para
justificar la pereza y el desgano. Pero soy bastante sincero cuando digo que no
me gusta que el lector termine el libro poniéndose en juez y me absuelva, o en
profesor y me ponga una buena nota. Prefiero que me juzguen por mí, por el
escritor que soy, y no por los libros que escribo.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Perinola, el protagonista de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Parménides</i>
se enfrenta a un proyecto, que se
detiene durante años en los preliminares, hasta que haya un procedimiento y
escribe. ¿En qué consistiría la oposición entre proyecto y procedimiento?
¿Tiene relación con esta preferencia por el proceso antes que por el resultado?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Durante una época, hace unos veinte
años, yo no abría la boca si no era para hablar del Procedimiento: decía que la
función del artista no era crear obras sino crear el procedimiento para que las
obras se hicieran solas, que "la poesía debe ser hecha por todos, no por
uno", y muchas cosas más por el estilo, que sonaban bien pero no tenían
mucho sentido. Supongo que lo decía para hacerme el interesante. Por supuesto,
nunca puse en práctica nada de eso. Seguía escribiendo mis novelas, como las
sigo escribiendo, sin procedimiento alguno y sin esperanzas de que algún día
lleguen a escribirse solas. No me siento culpable de fraude, porque la culpa no
es del todo mía. A los escritores nos están pidiendo teorías todo el tiempo, y
cedemos a la tentación de darles el gusto, por cortesía, por juego, o para que
no nos tengan por unos brutos. En mi caso al menos, inventar una teoría es un
acto tan imaginativo, y tan irresponsable, como inventar el argumento de una
novela. No creo que le haga daño a nadie, y hasta podría acertar con alguna
verdad útil.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tampoco estoy tan seguro de la
superioridad del proceso sobre el resultado. Teóricamente suena bien, pero en
la práctica me da la impresión de que ese arte "process oriented" que
ahora está de moda corre el peligro del ombliguismo o narcisismo o de terminar
girando sobre sí mismo en una estúpida infatuación. Creo que yo no siempre he
escapado de ese peligro.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Da la sensación de que el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diario de
la hepatitis</i> (1993) refleja una crisis deliberada sobre el sentido de su
escritura, ¿se trataría, de ser así, de un experimento para huir del peligro
que significaría seguir un proyecto?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Yo diría que la crisis, el
desaliento y el autoengaño terapéutico son los tres componentes del estado
normal de un escritor. Lo que dijo Horacio es cierto e inescapable: como la
literatura no tiene ninguna utilidad, su única razón de ser es que sea
buenísima. Y aun si nos convencemos de que estamos agregando otro autor
buenísimo a la lista, ¿quién lo necesita? Ya hay demasiados. Por suerte, hay
una cierta edad en la vida en la que eso deja de preocupar.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
En <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los dos payasos</i> (1995), los protagonistas escenifican en el circo
un chiste harto conocido que, sin embargo, provoca la risa del público. Las
explicaciones y digresiones del narrador logran, además, que el lector no
padezca los inconvenientes de la repetición. Al contrario. ¿Es un ajuste de
cuentas con quienes le acusan de repetitivo, de transitar por motivos similares
—finales catastróficos, sabios locos, miniaturas, la sonrisa seria,
anacronismos, pastiches, indolencia, etc.— aunque muten de un libro a otro?
¿Tiene algo que ver, además, con su crítica a la búsqueda del efecto en la
literatura?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">No me molestaría repetirme, quizás
me tomarían más en serio. He notado que la limitación a unos pocos temas y
procedimientos funciona como una garantía de seriedad e importancia. Tener un
solo tema y escribir siempre lo mismo lo pone a uno en el camino al Premio
Nobel.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Esta novelita de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los dos payasos</i>, creo que tuvo algo de
desafío técnico, de apuesta: hacer de un solo chiste (viejo y malo, además)
todo un libro. Aunque el libro que salió resultó muy breve, casi un chiste de
libro. Y también fue un homenaje, muy en clave, a un amigo muerto. Ahora que lo
pienso, la mayoría de mis libros tienen algo de apuesta y algo de homenaje,
apuesta en la forma, homenaje en el contenido. (¿O será el revés?)</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
En <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El secreto del presente</i>, una de las cuatro novelas que componen el
volumen <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las aventuras de Barbaverde</i>
(2008), encontramos un Egipto sorprendente. Como escenario, parece más bien un
elaborado pastiche en el que se acumulan tópicos y anacronismos de muy diversa
procedencia. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La princesa primavera</i>
(2000) o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Yo era una niña de siete años</i>
formarían también parte de un grupo de novelas en las que el pastiche predomina
a la hora de amalgamar la acción. ¿De dónde viene esa necesidad de trabajar con
tópicos y encajarlos situaciones aparentemente disparatadas?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Usar los clichés de la cultura
popular más plebeya (comics, teleteatro, cine malo) es una medida de economía;
con pocos recursos queda planteada una situación, reconocible porque ya está en
el inconsciente colectivo. Al librarse del trabajo de construcción de los
antecedentes del relato, uno puede dedicarse a cosas más interesantes, como la
modulación de los sentidos, la multiplicación de los detalles, la creación de
atmósferas.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
En <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los juguetes</i>, incluido también
en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las aventuras de Barbaverde</i>, el
sabio loco de turno intenta sustituir la realidad por un simulacro para dominar
el mundo. Tal vez, la novela en la que plantea esta substitución de la realidad
por un simulacro de manera más radical sea <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
prueba</i> (1992), en la que unas adolescentes causan una matanza en un
supermercado en nombre del amor. ¿Considera que este tema recurrente en su obra
alude al síntoma de alguna enfermedad social? ¿O se trata, simplemente, de un
mecanismo literario?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">No, no creo que haya enfermedades
sociales. Eso sería una metáfora, y bastante peligrosa. Una profesora que
escribió sobre mí dijo que lo único que encontraba en común en todas mis
novelas era la problematización de la realidad, o del concepto de realidad. No
sé si será cierto, pero me gusta cómo suena. De hecho, es bastante obvio: para
alguien que se decide a escribir literatura, la realidad tiene que haber sido
un problema. Si no, se dedicaría a otra cosa.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Precisamente, el uso de clichés procedentes de la cultura popular no parece
destinado a celebrarla sino, como bien dice la profesora, a "problematizar
la realidad". ¿Tendría que ver esta actitud suya con la buena acogida de
sus obras en el ámbito académico?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">En efecto, creo que mis experimentos
narratológicos, al estar construidos con una materia vil, quedan expuestos con
toda claridad, servidos "en bandeja de plata" para profesores y
tesistas. Los conceptos de Deleuze, por ejemplo, se necesita ser Deleuze para
aplicarlos a Kafka o a Proust, pero cualquier principiante puede aplicarlos a
mis novelas.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
¿Se debe esta razón que se recree en
ocasiones parodiando un cierto lenguaje posestructuralista?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Si hay parodia, es involuntaria. No
me gusta la parodia, está muy gastada como recurso literario, y si quisiera
hacerla no me saldría: para parodiar un discurso se necesita estar bien parado
en el discurso propio, y tener una seguridad en uno mismo que a mí me falta
(nada me falta tanto).</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Canto castrato</i> se desenvuelve en un ámbito que actualmente se
considera alta cultura: la ópera barroca. Sin embargo, usted trata ese entorno
operístico como un medio en el que impera el gusto por el simulacro, un
artificio de apariencia sofisticada que se sostendría gracias a la
improvisación y a que, en realidad, no interesaba realmente al público que
asistía a las representaciones. ¿No hay en esta novela una crítica implícita a
la situación alta cultura entonces y hoy en día? </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">En esa época yo hacía informes para
una editorial, por lo que leía muchísima "comercial fiction"
norteamericana. Estaban de moda, en la estela que había dejado el éxito de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Nombre de la Rosa</i>, los
"best-sellers de calidad": la "calidad" la ponían los
temas, que casi siempre eran de tipo "cultural", tomados del catálogo
de la alta cultura. El tratamiento era de "baja cultura", con filtro
californiano. Cometí el error de pensar que yo también podía hacerlo. Esas
cosas no se pueden hacer desde afuera. Se necesita mucha sinceridad, mucha
convicción, para escribir mal. Además, ahí me demostré lo poco que me conocía a
mí mismo y a mis posibilidades, porque lo mío es exactamente lo contrario: es
el tratamiento de alta cultura de un material de la cultura popular.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Esto me ha traído recuerdos. Aquella
editorial para la que yo hacía informes ("lecturas", se llamaban),
era la más grande de la Argentina, y había hecho millones con Stephen King,
Sidney Sheldon, Wilbur Smith y cosas así. Yo era amigo del dueño, que sabía
perfectamente que cualquier cosa que estuviera por debajo del nivel de Henry
James a mí me parecería malo, y aun así leía con el mayor interés mis informes,
escandalizadamente negativos, sobre Stephen King, Sidney Sheldon, Wilbur Smith.
Supongo que los leería "al revés", y quizás toda la relación de alta
y baja cultura se resume en esta inversión, y toda la teoría está de más.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Volviendo a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El secreto del presente</i>,
Luxor, el pueblo egipcio invadido por expediciones arqueológicas en que
transcurre la acción, acoge una Bienal de Arte Contemporáneo. Karina, el
personaje que la visita, "empezó a encontrar ridículo todo, a irritarse
contra esas «obras» que eran un montón de piedras o una feas fotos ampliadas al
tamaño de paredes, o un video borroso de una fiesta, o una pila de cajas de
cartón". ¿Podemos identificar esta opinión con la suya propia?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mis novelas, como se lo he contado
muchas veces a muchos entrevistadores, las voy inventando a medida que las
escribo, y las cosas que pasan en ellas me las dictan las cosas que me pasan a
mí. Cuando estaba escribiendo esta novelita, la segunda de las aventuras de
Barbaverde, fui a Francia, y una amiga me llevó a ver la Bienal de Arte
Contemporáneo de Lyon. Llegamos temprano a la mañana, y el Museo en el que se
exponía parte de la Bienal todavía estaba cerrado, así que fuimos a hacer
tiempo al parque que había frente al Museo, que se llamaba parque de "La
Tête d'Or", quién sabe por qué (es un barrio muy chic de Lyon). Paseamos
por el parque, lo recorrimos en el trencito, y cuando abrió el Museo, a las
diez, entramos. Mi amiga, vehemente enemiga del arte contemporáneo, protestó
todo el tiempo, tanto que me juré no ir nunca más a ver una exposición con
ella. Después fuimos a almorzar, y en la mesa junto a la nuestra había unos
tipos sospechosos, hablando de organizar una "soirée pédé"... En fin,
todo lo que está en la novela pasó en la realidad, con algunos pequeños
cambios. La "Tête d'Or" se volvió "la Cabeza de Horus",
Lyon se volvió Luxor, y algunas cosas quedaron sin cambios, como mi convicción
de que Olafur Eliasson es un fraude, y Dieter Roth fue un gran artista.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
La escena más interesante de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La cena</i>
(2006) tal vez sea el espectáculo de la miniatura con el que el anfitrión
obsequia a los invitados: una abigarrada acumulación de verdaderos milagros de
la mecánica, más maravilloso incluso que el ataque zombi que padece la ciudad
de Coronel Pringles, unas páginas más adelante. ¿Alude ese mecanismo tan
complejo como imposible a la manera de componer sus novelas? </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">No lo recordaba, pero sí, es una
buena observación. Esa escena del hombre gordo que entra todas las tardes al
cuarto de su anciana madre ciega y le canta un tango, y de abajo de la cama
salen aves blancas arrastrándose, la había pensado como punto de partida de una
novela. Pero esa clase de cosas tengo que verosimilizarlas una por una (por qué
se había quedado ciega la vieja, por qué el hijo le cantaba tangos, por qué
había aves debajo de la cama, por qué salían arrastrándose al oírlo). Me dio
pereza, o pensé que no valía la pena, y la usé como miniatura mecánica, sin
verosímil (pero queda latente). Quizás todas mis novelas estuvieron en esa
alternativa, de ser novelas o ser miniaturas mecánicas.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
En <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fragmentos de un diario en los
Alpes</i> (2002) muestra con gran detalle una cierta atracción por determinados
objetos: "muñecos, juguetes, miniaturas, enseres figurativos (una percha
hombre, una lámpara planta), útiles vanos y decoraciones eficaces, todo en
perspectivas de historia y capricho". ¿Se trata de alguna deuda o
reconocimiento hacia las vanguardias artísticas?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">En ese libro, que no es una novela
sino la transcripción parcial de un diario que llevé durante una estada en casa
de amigos, no me propuse otra cosa que la celebración de una semana de
felicidad y amistad. Es cierto que la casa (y sus dueños) parecían salidos de
una novela mía, pero creo que siempre es así, y que ahí está la clave del
realismo: la realidad sobre la que escribimos es la que más se parece a nuestra
imaginación.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Vanguardia" ("esa
metáfora militar", dijo Baudelaire) es una palabra, y cada cual va a
definirla a su gusto. Para mí no es otra cosa que la creación de valores y
paradigmas nuevos. (Siempre digo lo mismo, y ya debo de estar cansando.) Por
ejemplo, para volver a una pregunta anterior, mis finales son
"vanguardistas", porque no se ajustan al paradigma establecido de
"buen final".</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Aún a riesgo de cansarle yo también ¿En qué consistiría ser vanguardista
hoy en día? ¿Comparte las tesis defendidas por Damián Tabarovsky en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Literatura de izquierda</i>?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hoy igual que ayer, y siempre, ser
vanguardista (según mi definición personal, que no pretendo imponerle a nadie)
es no aceptar que lo bueno es bueno y lo malo es malo, e inventarse una nueva
definición de lo bueno y lo malo, y no pretender imponérsela a nadie.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Tanto en las obras más experimentales como en las más reflexivas, usted es
fiel a una prosa sencilla, a menudo puramente informativa. ¿No le atrae la
experimentación lingüística? </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Quiero que el lector vea lo que yo
vi en mi imaginación, y que lo vea exactamente como yo lo vi. Para eso se necesita
claridad y precisión, y no juegos de palabras.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sin embargo, hace poco me pasó algo
curioso. Leí una novela de un joven escritor que me imitaba, deliberada y
confesadamente, a modo de homenaje. Estaban todos mis temas y procedimientos y
personajes, y me resultó muy halagador y gratificante. Pero al terminarla dije:
"Es una novela mía, escrita en prosa". Es decir, sentí que faltaba
algo, que hasta entonces no había sospechado que estaba en mis novelas.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
Pese a ser un autor muy apreciado y discutido en los círculos literarios,
da la sensación de no haber creado escuela. ¿Le tranquiliza la idea de no tener
discípulos?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mis libros nunca se vendieron ni
siquiera moderadamente bien, y supongo que ésa debe de ser la mejor disuasión a
la hora de elegir maestro.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
¿Cómo surgió la idea de la liebre legibreriana?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lo de "liebre
legibreriana" me vino en un sueño. Eran solamente esas dos palabras, sin
imágenes, pero rindieron mucho, porque me dieron material para tres novelas. A
los novelistas siempre nos preguntan de dónde nos vienen los asuntos, y casi
siempre tenemos que inventar una respuesta, porque casi nunca la sabemos. Es
bastante misterioso, qué cosas nos inspiran o estimulan. Lo único que puedo
asegurar es que nunca, jamás, va a servirme una de esas historias que todos los
días viene alguien a contarme diciendo "esto es para una novela
tuya".</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
¿Se inspiró en su propia experiencia para componer el trío de editores
pirata panameños que aparece, por ejemplo, en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Varamo</i> (2002) y <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El mago</i>
(2002)?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eso salió de algo que leí en una
biografía de Simenon: se había enterado de que en Panamá estaban haciendo
ediciones piratas de sus libros, fue allá, y a punta de pistola se hizo pagar
cincuenta mil dólares por el editor. Esa anécdota también fue muy rendidora,
porque a partir de ella escribí tres novelas ambientadas en Panamá, que en una
época fue realmente un paraíso de la piratería editorial. Supongo que mi
fascinación por los editores piratas (y quizás también la simpatía que siento
por los editores en general) echa raíces en algún lugar de mi inconsciente
donde también están los fabricantes de dinero, de billetes, falsos o no.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
En <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La vida nueva</i> (2007) aparece
otro editor bastante peculiar: ante las promesas respecto a la inmediata
aparición del libro, el protagonista responde con una calculada indiferencia.
Esta indiferencia, que en ocasiones se une un tedio o un cansancio similares,
recorre muchas de sus páginas. ¿Se trata de una actitud vital?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Aunque le parezca raro, eso pasó tal
como lo cuento, descontada la natural exageración. Achával, mi primer editor y
después querido amigo, me daba fechas cada vez más próximas de la aparición de
mi libro, y yo tardaba cada vez más en llamarlo. Yo lo hacía por cortesía, por
no parecer ansioso, y, sí, por una cierta indiferencia, que me parece que es un
rasgo de mi carácter. Pero no es una indiferencia de tedio o cansancio vital, sino
más bien de no tomar nada muy en serio, dejar pasar, perdonar, sobre todo
perdonarme. Recuerdo el epitafio que se escribió un escritor argentino:
"Que Dios le perdone todo lo que él se perdonó a sí mismo".</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
¿Cuáles son los últimos escritores que le han llamado la atención? </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tengo la bendición de seguir siendo,
a mis sesenta años, un lector tan entusiasta y omnívoro como a los quince. Eso
me garantiza toda la felicidad que necesito. Leo de todo, todos los días, la
mayor parte del día. Y todo es descubrimiento, hasta las relecturas, o sobre
todo las relecturas. No podría hacer una lista, porque sería interminable, pero
empezaría con Proust, Borges, Lautréamont, Marianne Moore...</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
¿Y entre los jóvenes —me refiero,
siguiendo las convenciones literarias habituales, a los menores de cincuenta
años—, hay alguno que le guste?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Los jóvenes son demasiado
convencionales para mi gusto. Prefiero a los viejos excéntricos, como John
Ashbery.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Copi</i> (1991), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Alejandra Pizarnik</i>
(1998) son dos ensayos sobre escritores que, además, fueron amigos suyos.
¿Tiene previsto escribir algún libro sobre Osvaldo Lamborghini?</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lo he pensado. Pero no sé qué clase
de libro resultaría, tan íntima y formadora fue mi amistad con él.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
La figura de Osvaldo Lamborghini ha recibido recientemente una importante
difusión: con pocos meses de diferencia han sido publicados <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Teatro proletario de cámara</i>, la
biografía de Strafacce y los ensayos editados por Juan Pablo Dabove y Natalia
Brizuela. ¿Cómo ha vivido este resurgimiento? </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lamborghini fue uno de esos talentos
que por su mera presencia elevan el nivel de exigencia, ponen más alta la
marca, y lo cambian todo. Creo que apenas estamos empezando a hacernos cargo,
como antes hubo que hacerse cargo de Borges.</b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
El protagonista de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Canto Castrato</i>
mantiene una actitud de indiferencia con el canto: su voz, sin embargo, es
asombrosa. El protagonista de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las
aventuras de Barbaverde</i> malinterpreta y mezcla las informaciones que utiliza
para escribir unas crónicas que resultan ser todo un éxito. El protagonista de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Varamo</i> sigue los consejos de los tres
editores pirata de Panamá e improvisa el mejor poema vanguardista
hispanoamericano. Podría mencionar muchos más personajes que se mueven entre la
indiferencia, el desgano, la improvisación, etc. pero que consiguen crear algo
insólito, casi maravilloso. ¿Son diferentes asedios a un mismo ideal de
escritura? </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">No, los Ideales no son tan precarios
ni tan escépticos. Una vez terminé una novela con la frase: "Las cosas
salen bien sólo por casualidad", y es lo que pienso, de verdad.</b></div>
El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-84276339570875288822012-06-01T00:02:00.000-07:002012-07-16T11:32:49.294-07:00Fer-se<b><a href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/francesc-seres/detall"><span style="font-weight: normal;"></span></a></b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiGDyfcxgzhYyYaDktP6UJKQx0I2xxKQCU1zUAwqJnUvlXkKEO5r0vMnOBwCr3yuq3-4RKtBOxlywhW0voZSCPRXfF-UmoRQVF8fmGGuYozYu2INtpb105XEor1ukrTprvp4FIzhf8mSU/s1600/seres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiGDyfcxgzhYyYaDktP6UJKQx0I2xxKQCU1zUAwqJnUvlXkKEO5r0vMnOBwCr3yuq3-4RKtBOxlywhW0voZSCPRXfF-UmoRQVF8fmGGuYozYu2INtpb105XEor1ukrTprvp4FIzhf8mSU/s320/seres.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<b></b><b style="font-family: Verdana,sans-serif;"><a href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/francesc-seres/detall"><span style="font-weight: normal;">Publicat originalment a LletrA </span></a></b><br />
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br /></div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br /></div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<b>Fer-se llengua</b></div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br />
<i>Els ventres de la terra</i> va suscitar unes poques però elogioses
crítiques que coincidien a l'hora d'assenyalar la maduresa de la
proposta estètica de Francesc Serés. Francesc Guerrero atribuïa ben
aviat i amb encert, en una ressenya titulada significativament
"L'essència de l'home", la singular textura de la prosa a tres factors
que tenen a veure amb la formació de l'autor: estudis en Antropologia i
Belles Arts i el coneixement profund d'un paisatge habitat per
personatges inspirats per l'experiència. L'atenció al detall respon a
una manera d'entendre la literatura que aspira a provocar l'emoció
estètica sense renunciar a la reflexió sobre la condició humana. Tot a
partir d'un coneixement del món compromès amb la vida, la seva vida i la
dels altres. Francesc Serés defuig conscientment tant el preciosisme
costumista com les modes urbanes més o menys reeixides que llavors
proliferaven.<br />
<br />
<i>L'arbre sense tronc</i> va gaudir d'un ressò més ampli que mantenia
els elogis a la naturalitat i densitat de la prosa de Francesc Serés,
amb el matís que l'estructura narrativa reflectia una major domini de
les eines literàries. A "Els llocs i els altres", Ponç Puigdevall
destaca estratègies com l'ús de l'el·lipsi per "oferir al lector
perspectives inèdites del món". Manel Ollé observa que amb l'allunyament
dels espais de la obvietat "renuncia a reproduir esquemes o arquetips i
a encadenar els fets en un argument travat". Malgrat que el llibre es
divideix en les tres parts encapçalades per la denominació canònica de
les parts d'una història —"Presentació", "Nus" i "Desenllaç"—, Francesc
Serés eludeix precisament el tronc narratiu i ordeix el llibre
directament de les arrels a les branques. Una "argúcia irònica", en
paraules de Jordi Puntí.
La vida d'Assís, el protagonista, s'intueix a partir d'uns moments
significatius al voltant de dos temes constants: com el paisatge imposa
la seva autoritat per perpetuar una determinada forma de vida, i com la
relació conflictiva entre món urbà i món rural pertorba aquesta
autoritat.<br />
<br />
Francesc Serés assoleix el major grau de complexitat narrativa i de risc estètic amb <i>Una llengua de plom</i>.
Una certa èpica de la quotidianitat que prové de les obres anteriors
s'escampa per un teixit d'històries on la presència dels altres i de
l'entorn sembla un conjunt de fotografies d'alta resolució. La densitat i
la precisió de l'estil permetrien ampliar-les sense témer una
pixel·lació que les fes incomprensibles. Amb aquest llibre arriba el
reconeixement definitiu i unànime de l'autor com una de les veus més
sòlides i ambicioses de la literatura catalana contemporània. Tretze
relats numerats en ordre invers, cadascun protegit amb un text titulat
amb l'expressió "full de ceba" precedida de l'ordinal corresponent, com
un àlbum fotogràfic.<br />
<br />
La fotografia, de fet, és una altre eina que Francesc Serés ha assajat
per captar el territori de les seves tres primeres novel·les, aplegades
finalment en un sol volum: <i>De fems i de marbres</i>. Una visita a <a href="http://francescseres.net/" target="_blank" title="Web de Francesc Serés">la seva web</a>
mostra com forma part del procés d'aprehensió d'una experiència
particular per bastir un territori literari, el seu Saidí, a la manera
de Yoknapatawpha de William Faulkner o Región de Juan Benet. Però l'eina
principal és la llengua, i la lectura atenta i crítica de la tradició
literària dóna a Francesc Serés l'estil que fa possible una trilogia on
el compromís amb les persones i els paisatges d'una memòria antiga
troben una forma per perdurar a la literatura.<br />
<br />
<b>Fer-se home</b></div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br />
Després de la prosa densa i mítica de <i>De fems i de marbres</i>, l'aparició de <i>La força de la gravetat</i>
—Premi Crítica Serra d'Or 2007— va representar un canvi arriscat i
reeixit que va desorientar a alguns lectors. En una entrevista, Francesc
Serés respon a Lluís Bonada "en canviar els temes volia canviar
l'estil, no volia ser esclau d'un tipus d'estil determinat". Aquest
llibre de relats comparteix amb l'obra anterior l'atenció a les
històries quotidianes que esdevenen singulars quan esdevenen matèria
literària. Però el paisatge del llibre és ara Catalunya, un país on tot
costa més, com si la força de la gravetat fos major que a la resta del
món. I el temps és el present. La fragilitat de l'ésser humà i la
necessitat de tenir cura dels altres són els dos temes que s'entrellacen
al llarg del llibre, amb històries on predomina el paisatge que limita
entre la gran ciutat i el camp, les rodalies industrials on la gent mira
de guanyar-se la vida, un medi que imposa unes regles severes que
sovint marquen el cos per sempre.<br />
<br />
L'estil sembla més senzill, amb una prosa exacta i essencial, però com
bé observa Xavier Pla "Serés és un formidable constructor de frases, i
el ritme d'aquesta frase seva, que és complexa i sinuosa, de vegades
molt llarga i elàstica, està directament relacionat amb la manera tan
personal que té d'explicar el món".<br />
<br />
<i>La matèria primera</i> —Premi Nacional de Literatura 2008— és un
pas encara més radical en aquesta aposta. Francesc Serés aborda un
gènere, la crònica, al qual aporta el seu bagatge literari. A partir
d'unes entrevistes, en el camí que mena de la persona al personatge hi
ha la creació d'una versemblança que emana del propi text. No es tracta
tant de ser fidel a la realitat com de crear una obra capaç de
transmetre la singularitat d'una mena d'històries que ens resulta
familiar, que hem escoltat moltes vegades amb tot de variacions, però a
les quals aquest llibre restitueix tota la seva complexitat, amb una
mirada crítica i sensible que no defuig la reflexió sobre la Catalunya
actual. Aquest recull de vint-i-quatre narracions és més aspre que el
llibre anterior: el tema és com es guanyen la vida les persones, la
matèria primera del país. Un tema difícil que demana molta seguretat en
les eines literàries; en aquest sentit, Sam Abrams destaca "el coratge i
la dignitat humana, intel·lectual i artística d'enfrontar-se amb
aquesta Catalunya i explicar-nos-la fil per randa sense maquillatge i
sense subterfugi".<br />
<br />
<i>Els camps de força</i> és un projecte en curs, encara inèdit, que tractarà sobre la immigració a les terres de ponent, en la línia de <i>La matèria primera</i>.
Però no sembla que clogui una trilogia tancada; al conte "Morir a
Barcelona", publicat al 2009 encara que podria pertànyer perfectament a
La força de la gravetat, el narrador escriu:<br />
<br />
"Continuo sense entendre res. De vegades penso que és perquè no hi ha
res a entendre, que tot això és un conte sense ensenyança final, de
vegades, que en té moltes, tot depèn del moment en què torno a llegir
tot el que va passar, que és el mateix que no tenir-ne cap."<br />
<br />
Però per arribar a no entendre res ha calgut sentir-se a prop de les
persones, endinsar-se en els seus pensaments i convertir-los en
literatura, créixer moralment entre la identificació amb les seves
inquietuds i el distanciament necessari per no perdre la perspectiva.<br />
<br />
<b>Fer-se literatura</b></div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br />
El risc que representa <i>Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig</i> també
va sorprendre els lectors. En aquesta ocasió perquè Francesc Serés
utilitza el drama teatral per acostar-se de manera crítica a la tradició
literària sense abandonar, però, els temes centrals de la seva obra. Si
bé l'autor ha mostrat l'afinitat amb alguns escriptors a través de la
incorporació i reelaboració de temes, cites i recursos formals, com a
dramaturg es pregunta directament per la transmissió de la memòria
històrica i pel valor de l'herència cultural i literària.<br />
<br />
Els protagonistes són tres clàssics medievals, cadascun dels quals
s'enfronta a un moment decisiu de la seva vida: un Ramon Muntaner que
defensa la seva manera d'escriure la Història, un Ramon Llull
que pateix els intens de manipulació dels seus deixebles, un Jaume Roig
que lluita contra la imposició d'una determinada manera d'entendre
l'honorabilitat i les aparences. Tres situacions que plantegen aspectes
ben actuals sobre la relació entre l'individu i la pressió del poder,
que davalla —terrenal o diví— de dalt de tot fins a l'entorn més íntim
dels protagonistes: la família, els amics, les amants o els deixebles.
Com molt bé apunta Lluís Muntada, es tracta "d'un llibre que explota el
palimpsest, la deformació, l'exercici conscient de treballar sobre els
materials de la tradició per aconseguir —com apunta Shklovski— que allò
conegut des de sempre sembli experimentat per primera vegada."<br />
<br />
<i>Contes russos</i> és un pas encara més arriscat i sobretot lúdic a
l'hora de qüestionar la manera com es transmet l'herència literària. Es
tracta d'una antologia d'autors russos probables on trobem, per exemple,
el conte que dóna títol a <i>La força de la gravetat</i>: "La guerra
contra els voromians", situat a una comarca on la força de la gravetat
és major que a la resta del món i que per aquesta raó pateix tot el pes
de la repressió a l'estil soviètic. Els contes han gaudit d'un llarg
procés d'escriptura i de revisions, de manera que no pot sorprendre
l'afinitat entre els temes que tracten aquests autors russos possibles i
els temes que recorren l'obra de Francesc Serés. Es tractaria, doncs,
d'una tradició marginal en la història de la literatura russa que
l'autor crea i s'apropia. La distància espacial, temporal i estètica,
configuren un cronotopos la versemblança del qual emana de l'escriptura,
fruit de la lectura apassionada i del desig d'emulació.<br />
<br />
El sentit de l'humor amb què escriu la presentació de cada autor, on
s'acumulen tota mena de tòpics periodístics i enciclopèdics, subratlla
el sentit lúdic de l'operació, juntament amb la xarxa d'al·lusions
literàries —que comença per la seva pròpia obra i s'estén a escriptors
que admira. Aquest actitud contrasta, però, amb el drama que viuen molts
personatges. Un contrast que resulta eficaç com a estímul per plantejar
una clara aposta moral, sense caure, però, en l'adoctrinament
capellanesc: l'èpica quotidiana, la fragilitat de les persones en un
medi hostil, les estratègies de determinades d'estructures de parentesc i
de producció per sobreviure a revolucions i desastres, la relació entre
individu i poder, etc. són temes universals que troben en aquest llibre
una forma precisa d'obrir nous interrogants amb lucidesa.<br />
<br />
<b>Fer-se en curs</b></div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br />
Els epígrafs "Fer-se llengua", "Fer-se home", "Fer-se literatura" no
al·ludeixen a les etapes superades d'una evolució, aspiren a destacar el
to que predomina en un període determinat de l'obra de Francesc Serés,
amb el benentès que tots tres hi són presents sempre. L'adequació de la
llengua a cadascun dels gèneres literaris que ha conreat, el compromís
ètic que va de l'anàlisi de l'experiència personal a la creació
literària i el diàleg lúcid amb la tradició són, fins ara, probablement
els trets més destacables de l'obra de Francesc Serés. Un esquema
segurament pobre per descriure una trajectòria excepcional i un esquema,
per sort, provisional davant una obra en curs, oberta a estímuls
insospitats.</div>El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-3882484099923746642012-05-20T04:46:00.001-07:002012-07-16T11:32:27.682-07:00Rigui, senyor!<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">Estic
desconcertat. Em semblava que el post d’ahir era divertit. No aspirava a
provocar rialles, cosa ben difícil d’altra banda, però sí almenys un lleu
somriure irònic. Un exemple: la frase “És l’aire del temps: treballar la
indolència amb el virtuosisme dels millors orfebres” em sembla encara un
oxímoron simpàtic. </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">Minuts després de
publicar-lo vaig rebre, però, un missatge que m’acusava de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dramaqueen</i>, i després, a Facebook, un parell de comentaris eren
igual de descoratjadors. Potser tinc un problema amb el sentit de l’humor. Un
cas notable seria el de <a href="http://www.laie.es/libro/despierte-senor/780977/978-84-938594-1-1"><i>¡Despierte, señor!</i></a>, de <a href="http://www.kikoamat.com/web/2012/05/la-vida-nada-secreta-de-jonathan-ames/">Jonathan Ames</a>, que promet
rialles a dojo a la contracoberta: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA6K04GW_qkAhk-IgHiWA3AetaWN7LiefVOBdzzoLyN-f4Sv0qFm55DCbeuJA8oykWb3lZWNa3-_qFa00ih6AsDTkj6X5oabGMyRNQQ_xDlpjxqbN2OS2qv9kvKSQHvxvk9IkDG_SJHU0/s1600/despierte+jonathan+ames.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA6K04GW_qkAhk-IgHiWA3AetaWN7LiefVOBdzzoLyN-f4Sv0qFm55DCbeuJA8oykWb3lZWNa3-_qFa00ih6AsDTkj6X5oabGMyRNQQ_xDlpjxqbN2OS2qv9kvKSQHvxvk9IkDG_SJHU0/s320/despierte+jonathan+ames.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">La novel·la m’ha
agradat molt, és cert, i m’ha fet somriure constantment. Els diàlegs d’Alan
Blair amb Jeeves, l’ajudant de cambra que l’atén, l’escolta i el consola, són deliciosos.
Els dubtes existencials del protagonista (la Qüestió Jueva, la Questió
Homosexual) i pràctics (triar la roba o trobar solucions simples a situacions
aparentment desastroses) reben l’eficaç i lacònic contrapunt del majordom. Però
no m’ha provocat ni una sola rialla, malgrat que tenia prou elements per
visualitzar les escenes més esperpèntiques de la novel·la. Vaig tenir l’ocasió
de saludar l’autor a la llibreria durant la celebració del festival <a href="http://primerapersonabcn.blogspot.com.es/2012/04/el-mayordomo-le-espera-senor-ames.html">Primera Persona</a> i, lògicament, vaig donar a Alan Blair l’aspecte de Jonathan Ames. Per
a Jeeves, només calia reunir tots els tòpics majordòmics de la literatura universal. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2x3lp2bbTeCGTrcnmRpv0fh6K1xxtgbeoztIyhd4-e69zkgsEzerBF7Let5uFxX5OdzdjTeiSfIhVTWqIcxn8l-V1po871zRd1q7HVcI08rxTFb0-TRZfpHaq1oPhvgD-DOhX4u9Yvj4/s1600/jonathan+ames+a+laie+cccb.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2x3lp2bbTeCGTrcnmRpv0fh6K1xxtgbeoztIyhd4-e69zkgsEzerBF7Let5uFxX5OdzdjTeiSfIhVTWqIcxn8l-V1po871zRd1q7HVcI08rxTFb0-TRZfpHaq1oPhvgD-DOhX4u9Yvj4/s320/jonathan+ames+a+laie+cccb.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Jonatan Ames a Laie CCCB</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">Vaig acabar la novel·la molt satisfet, malgrat que les expectatives de rialles
descontrolades no es van acomplir, cosa que llavors no em va amoïnar gens.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">Potser hauria de
fer com Alan Blair i inventar-me un Jeeves que m’ajudi a sincronitzar el meu
sentit de l’humor amb el la literatura i el de la humanitat. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">—Jeeves, estic
molt afligit. El món, en general, no entén el meu sentit de l’humor. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">—No s’amoïni,
senyor. Segur que amb una mica de pràctica l’encertarà algun dia. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">—Però és que m’han
dit <i>dramaqueen </i>per culpa del post d’ahir. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">—Diria que no n’hi
ha per tant, senyor. Si m’ho permet, dir-li <i>dramaqueen</i> podria ser considerat
com un fet objectivament divertit. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">—Vols dir,
Jeeves?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">—N’estic
totalment convençut, senyor. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">—Hauria de tornar
a intentar-ho, doncs?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">—Sí, senyor. Però
li recomanaria que no es precipités. No cal que sigui ara mateix.</span></div>El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-19508392382017336892012-05-19T02:36:00.001-07:002012-07-16T11:31:59.773-07:00Elogi del preludi perpetu<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZBgj5PSQ9lXns1-oBXjiP9Ng_Jlt4P35BIcluFiLqei8lXx5OVZPUy88Z-EfpeOqufFQi36D5ZXVXyHGV_DJdSvaUYx3PfUW5ctLrnoQUF9xF9BZGSYhX8Suz_XIofm1MlPOY4iMWa7o/s1600/IMG_0410.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZBgj5PSQ9lXns1-oBXjiP9Ng_Jlt4P35BIcluFiLqei8lXx5OVZPUy88Z-EfpeOqufFQi36D5ZXVXyHGV_DJdSvaUYx3PfUW5ctLrnoQUF9xF9BZGSYhX8Suz_XIofm1MlPOY4iMWa7o/s320/IMG_0410.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA"></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">Tinc un deute amb
Enrique Vila-Matas: el nom del blog, Lokunowo, la ciutat on es dilueix <i>Doctor
Pasavento</i>. Volia començar amb un post que tenia al cap, una idea brillant que
tan sols calia teclejar: viatjar de Lokunowo a<i> la Barcelona d'<a href="http://ellamentodeportnoy.blogspot.com.es/2012/04/aire-de-dylan-de-enrique-vila-matas.html">Aire de Dylan</a></i>, refutar els
vilamatians esnobs que mai no li perdonaran el canvi d’editorial i defensar amb
entusiasme la novel·la. Però sempre és més fàcil tenir idees i intencions que
patir l’enuig de fer-les i comprovar com es deformen, en part per les meves mancances,
en part per les variacions, rebuigs i troballes que s’afegeixen al camí.</span><br />
<br />
<span lang="CA">Comprenc molt bé
l’actitud de Vilnius i Débora: tenir una idea al dia, pensar-la a fons i cancel·lar-la.
Llegim a <i>Aire de Dylan</i>, a la pàgina 255: </span></div>
<blockquote class="tr_bq">
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">—</span>No
hacemos ya nada —insistió Débora tomándose un vaso de tequila de golpe—, aunque
eso sí, no paramos de tener proyectos y por tanto somos imprescindibles. Hoy,
por ejemplo, esta mañana hemos organizado un congreso entre los dos, con ponencias
de todo tipo, hemos imaginado diez o doce ponencias cada uno. ¿Y de qué
hablábamos en ellas? ¿No se ha preguntado usted eso? En todas de lo mismo, como
corresponde a un congreso. En todas hemos hablado de la «fecundidad de cancelar»,
que es un bonito tema de discusión central para un congreso.<span lang="CA"></span></div>
</blockquote>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">És l’aire del
temps: treballar la indolència amb el virtuosisme dels millors orfebres. Ho trobem
pertot. Vílnius i Débora podrien ser també uns personatges de Tao Lin. <a href="http://www.laie.es/libro/robar-en-american-apparel/773299/978-84-92837-44-1"><i>A Robar en American Apparel</i></a>, a la pàgina [no trobo el llibre, buscar la pàgina més tard,
potser]:</span></div>
<blockquote class="tr_bq">
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
—Qué grande —dijo Sam—. Te has quedado con él. —Y luego
añadió—: Creo que tengo una idea. Deberíamos alejarnos mucho los dos, luego
correr el uno hacia el otro y al final saltar y chocar los cinco muchas veces. </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
Vale, vamos —dijo Audrey, y se dispuso a levantarse. </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
No, espera —dijo Sam—. Es mejor pensar en ello y ya está. </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
Audrey dijo algo y le dio la razón a Sam. </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
—Ahora qué—dijo Sam. </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
—No sé —dijo Audrey. </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
La calle estaba en silencio. </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
La gente caminaba. </div>
</blockquote>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span lang="CA">La idea d’aquest
blog era molt bona i molt engrescadora. El nom: Lokunowo, que invoca el misteri
de la desaparició. La intenció: parlar de llibres i del món del llibre en uns
temps d’incertesa, entre la crisi i les promeses de la cosa digital. Però malauradament cal sotmetre’s a la tortura d’escriure.
Potser hauria estat millor deixar-lo tancat al cap, embellir-lo amb posts de
tota mena, mantenir-lo en un preludi perpetu. Ara ja és massa tard. L’ideal s’esfondra
i de les runes en surt això. No podia començar pitjor. Miraré de reparar el
desastre. </span></div>El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3506209533815797470.post-50801398021326179022012-05-16T03:27:00.000-07:002012-05-16T03:31:29.635-07:00loren ipsum<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAmyaFNY3j5uJSLPGbpfJ9_CKHo8M8pDmkKjg6bh7yaDjXlg9-nGtSN9hWCDauCownciKrohvCo4LRyRbpwZ3H4gGns-Afhcp1KsqB-zI3Jq_JtycFJuWYq8tf0Z-MDjjjpc27v69mojo/s1600/universaliscosmographiaprova.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="335" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAmyaFNY3j5uJSLPGbpfJ9_CKHo8M8pDmkKjg6bh7yaDjXlg9-nGtSN9hWCDauCownciKrohvCo4LRyRbpwZ3H4gGns-Afhcp1KsqB-zI3Jq_JtycFJuWYq8tf0Z-MDjjjpc27v69mojo/s400/universaliscosmographiaprova.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<span lang="CA">A poc a poc, les
primeres paraules. L’espai és immens i l’eco destorba. I el soroll constant i sovint
vertiginós i aclaparador de la Xarxa fa que tot plegat resulti confús. A més a
més, els blogs estan en decadència. Però el desig de compartir els canvis que
viu el món del llibre és més fort que el desànim. A veure si, suspès en l’equilibri
entre tots dos sentiments, escric alguna cosa rellevant. Benvinguts!</span></div>El Damiàhttp://www.blogger.com/profile/12630375024420244680noreply@blogger.com6