Per Sant Jordi sempre apareix un llibre per auxiliar-me. Un misteri. És el llibre que pot satisfer tant la fam dels lletraferits més perepunyetes com el desig de teca de la bona dels lectors més desacomplexats, és a dir: dels lectors. El llibre sense peròs. Enguany aquest llibre és El franctirador d’Albert Pijuan.
En el meu cas de lector erràtic, perquè hi trobo un dels temes que més m’apassionen: la representació de la consciència en la novel·la; el gran tema, de fet —tinc pendent el vistiplau de crítics i acadèmics— de la narrativa —de la literatura en general?— del segle XX i, som-hi!, del segle XXI. La manera de tractar-lo és, literalment, excepcional.
També és
excepcional Cartes mortes, de David
Gálvez: una novel·la epistolar en què l’entrellat no es troba en la peripècia sinó
en la fluctuació de les obsessions literàries del narrador protagonista. Un
llibre que s’adreça, per tant, a un públic més reduït, encara que no
necessàriament de lletraferits perepunyetes: els perepunyetes són sempre
perepunyetes, és la seva desgràcia. Què hi farem!
Un altre membre
afortunat i estrany del catàleg de l’editorial Les males herbes és Alteracions d’Adrià Pujol, un recull de
narracions que té molt de setge literari a la paradoxa i que obliga sovint a
rellegir, de manera que duplica o triplica el gaudi de moltes pàgines. Només
per això ja és una excel·lent inversió.
També és,
diguem-ne, un artefacte paradoxal, procedent del vessant més oulipià de la cosa
literària, Totes les estacions de França
d’Oriol Ponsatí-Murlà, un treball d’orfebreria narrativa lúdica al·lucinant.
Sembla que
gastaré l’adjectiu excepcional en aquest post. O els adjectius en general. Ara la culpa és de L’endemà de tot, de Lluís Calvo, una
novel·la rara, amb moltes veus garbellades per un narrador protagonista un pèl
desordenat, que ravaleja per les seves pròpies històries i preocupacions i per
les històries i preocupacions dels seus amics, amb excursos, marrades i repeticions amb variacions que trobava molt a
faltar. Compte! És una novel·la de butaca, no de metro.
new mYnd del
Colectivo Juan de Madre ha estat tot un descobriment. Faig tard amb aquest
autor, ja ho sé, però és la gràcia dels #dempeus: que comences a llegir un
llibre per cortesia, per dir quatre mots amb un cert fonament abans de l’acte, i
et trobes absolutament encantat per una història literalment fantàstica. No cal
dir que La insólita reunión de los nueve Ricardo Zacarías es troba entre les pròximes
lectures.
Una altra visita
a l’obrador d’Aristas Martínez abans de continuar: La segunda vida, escrit per Matías Candeira i il·lustrat per Javier
Jubera: una història densa i delicada amb humits ressons lovecraftians i d’una
bella tristesa sobrenatural. I a més a més, el llibre és preciós.
Ara que em sento
confortable en el terreny de la fantasia, és el torn d’una novel·la amb un gran
sentit de l’humor i amb el monstre més maligne, entremaliat i entranyable que
m’he trobat mai. És, òbviament, El monstre de Hawkline, de Richard Brautigan:
un western gòtic tot terreny que no defrauda gens.
La casa de hojas
de Mark Z. Danielewski és terror innominable.
Terrorífica és
també Le ParK, de Bruce Bégut, una distopia que com una sala de miralls
deformadors d’un parc temàtic ens torna, però, una imatge aberrant i exacta de
la tangible realitat real.
I tot esmentant
la realitat real, ara m’adono que el realisme realista es troba força lluny de
les meves darreres lectures. Fins i tot l’hiperrealisme minimalista de l’excel·lent
Taipéi de Tao Lin o Lolito de Ben Brooks han de fer servir filtres o
limitacions deliberades per provocar l’addicció de llegir-los.
Un cas similar
seria el de Kassel no invita a la lógica, d’Enrique Vila-Matas, potser no el
millor Vila-Matas però sí un gran Vila-Matas, amb el benentès que un pet d’Enrique
Vila-Matas conté més literatura que molts patracols sobrevalorats. A banda del
fet que la novel·la transcorre a la Documenta de 2012, i per tant amb connexions
literàries amb Mario Bellatin i Albert
Serra (la novel·la, no el cineasta) d’Albert Forns, entre d’altres, m’ha
fascinat la generositat amb què el narrador s’acosta a la creació aliena. Una
actitud que val la pena destacar, perquè és a partir de la lectura sense prejudicis
que és possible sorprendre’s i descobrir grans obres, ja sigui en el món de l’art,
ja sigui en la cosa literària.
I un cas diferent seria una de les bombes de la temporada: Deu de desembre de George Saunders. Brutal, i punt.
I un cas diferent seria una de les bombes de la temporada: Deu de desembre de George Saunders. Brutal, i punt.
Veig que m’estic allargant massa, que hores d’ara ja hi ha massa recomanacions de Sant Jordi pertot i que em sembla que no contribueixo gaire a aclarir res. Acabaré aquesta part del post amb dues lectures obligatòries:
Els nois de Toni Sala, una novel·la duríssima sobre la mort i el destí, a la manera de les grans tragèdies clàssiques però amb personatges que de tan propers fan mal.
La nostra vida vertical, de Yannick Garcia, un excel·lent recull de relats que confirma la solidesa de Barbamecs i que eleva les expectatives sobre futurs llibres. Estic segur que no ens defraudarà.
Ara és el torn dels llibres ajornats. Les raons són diverses. Si heu arribat fins aquí, potser us interessa saber-ne algunes.
Llibres-fetitxe: reservats a l’espera que un cas d'extrema urgència de bona literatura els rescati de la lleixa o de la pila. Seria el cas d’Irrupciones, de Mario Levrero, un conjunt d’articles de premsa —de la breu crònica a la ficció pura i dura— que em penso prendre com a píndoles en situacions d’emergència.
Llibres que la devoció m’empeny a ajornar-ne la lectura amb la intenció de gaudir del plaer de l’espera. Seria el cas de Tres historias pringlenses, Margarita (un recuerdo) i El testamento del mago tenor de César Aira. Diria que no cal comentar res més.
Llibres que he tastat i que m’han impressionat i que trobo que calen dies de vacances per llegir-los amb el mínim possible d’interrupcions, com Ànima de Wajdi Mouawad, Un hombre al margen d’Alxandre Postel o Noves impressions d’Àfrica de Raymond Roussel.
Artefactes estranys que vaig abandonar perquè abans no hi connectava i ara ja sí: ultraBrutal de Mike Ibáñez, que trobareu per 3€ a Continuarà comics.
Etc.