Duel Carles Rebassa vs. Sebastià Portell a Laie CCCB

Ahir vam gaudir d’una gran jornada pugilística en un escenari atípic: la llibreria Laie CCCB. Tots dos rivals, Carles Rebasa i Sebastià Portell, malgrat que mantenen alguns paral·lelismes vitals, van exhibir estils molt diferents durant l’enfrontament. Va ser, sens dubte, una celebració d’aquesta diferència.

Mentre Sebastià Portell mirava de desconcertar l’oponent amb tècniques de collage de combat que posaven al dia la boxa experimental dels anys 70, Carles Rebassa desorientava rival i públic gràcies a la solidesa i eficàcia dels moviments i al virtuosisme en l’ús del punt de vista.

Malgrat que es tractava d’un combat literari, l’esportivitat va prevaler i es van evitar les tècniques de combat usuals en la crítica literària. Els púgils van defugir en tot moment el menfotisme irònic, el capelletanisme críptic o fer la traveta.

Els temes de cada round (El lloc del desig, l’amistat, la culpa, la família i la identitat) van ser defensats amb força i elegància per tots dos, de manera que el duel, i no podia ser cap altra manera, es va resoldre en empat. Els aficionats així ho van entendre i van tancar la vetllada amb una gran ovació.

Pánico el Pánico

 

 

A l’íntimament mítica entrevista que em va concedir, César Aira parlava d’una novel·la “de un joven escritor que me imitaba, deliberada y confesadamente, a modo de homenaje”. Un artefacte literari, doncs, estrictament necessari: La últimade César Aira, d’Ariel Idez, publicada per una editorial minúscula i gairebé secreta: Pánico el Pánico.

Vaig trigar alguns anys a llegir-la (sort que Ana Llurba em va deixar el seu exemplar!). I vaig trigar encara més a tenir exemplars per vendre a la llibreria, a través d’un proveïdor un pèl estraperlista que allargassava el termini de lliurament com si es tractés d’una delicada tortura prehitita.

Mentrestant, les notícies sobre Pánico el Pánico arribaven a través del soroll digital i de les converses amb clients i companys. Els llibres, però, seguien sense arribar (havíem trencat relacions amb el lamentable proveïdor d’estil prehitita). Parlava amb distribuïdors, llançava correus electrònics al buit binari, instruïa missatgers transatlàntics i res. La feliç circumstància que Andrea Valdés passava una temporada a Buenos Aires va fer possible finalment mantenir una relació més fluïda.

Per aquesta raó em fa molt feliç el #dempeus de dijous 13 d’octubre: vindrà l’editora Marina Gersberg (que pilota l’editorial amb Luciano Lutereau), presentarem Plan de ahorro de Fabiola Feyt i tindrem títols de Pánico el Pánico (no gaires, perquè ens els porta dins d’una maleta) i confio que trobarem la manera de tenir-ne més, més endavant.