El futur de les llibreries

M’han convidat al Bookcamp de Kosmopolis 2013 a parlar del futur de les llibreries i el primer dubte que tinc està relacionat amb la distància temporal. Si parlem d’un futur proper, de cinc o deu anys, la resposta tindria a veure amb la superació de les crisis —la crisi econòmica que ens afecta a tots i la crisi crònica del món editorial— i amb la implantació del llibre digital. Si parlem d’un futur llunyà, cent anys per exemple, la resposta tindria a veure amb la possibilitat que la idea o concepte de llibre sigui residual en la transmissió de coneixement, d’històries o simplement de dades. En el primer cas, parlaríem de la reinvenció de la llibreria: el comerç de llibres ha anat canviant al llarg de la història perquè la sola existència de llibres, tant se val que sigui en forma de rotlle, còdex o arxiu digital, garanteix l’existència de llibreries. En el segon cas, les llibreries desapareixerien i no passaria res. 

Per raons de proximitat temporal, sospito que ens interessa parlar a curt termini. Les crisis econòmica i editorial estan, com és lògic, entrelligades de tal manera que resulta difícil parlar-ne per separat. Els hàbits de consum canvien i encara que demà mateix se superés miraculosament la crisi econòmica aquests hàbits perdurarien. Les retallades i l’augment de les taxes acadèmiques, per exemple, han obligat els estudiants a cercar alternatives a la compra de llibres: per les facultats universitàries circulen bibliografies amb milers de títols que es poden descarregar fàcilment de magatzems de bits online. Desapareix la idea que els estudis tenen la utilitat, a banda d’omplir algunes línies del currículum, de formar una biblioteca personal per a tota la vida. 

La crisi, a més a més, provoca canvis irreversibles: si es ven menys, les llibreries comprem menys, algunes tanquen, i la precària bombolla editorial es desinfla amb conseqüències per a tot el sector: darrerament hem assistit a importants canvis en la distribució comercial i logística amb la sensació de contemplar un campi qui pugui, però sense temps o voluntat de seure i reordenar el sector. Només que la distribució de llibres es racionalitzés, a la manera de França o Alemanya, les llibreries guanyaríem una mica de marge comercial, en molts casos suficient per sobreviure una mica més. 

Un altre aspecte molt important de la distribució és que els clients no entenen els casos en els quals un llibre publicat a Barcelona pugui trigar una setmana a arribar a la llibreria. Contra l’eficàcia dels hipermercats online, que poden emmagatzemar centenars de milers de títols amb disponibilitat immediata, caldria oposar un sistema de distribució més racional que permeti atendre les peticions dels clients en un termini raonable. 

I si parlem d’hipermercats online, toca parlar també de llibre digital. Per experiència puc afirmar que la pirateria és la pràctica habitual entre les persones que llegeixen ebooks. Uns quants anys d’atenció al client m’han confirmat que els qui solen tenir problemes amb el DRM són precisament els qui compren un ebook per primer cop i en comptes de seguir les instruccions pensen que el procés és similar a baixar-se una edició pirata. Quan els expliques què es Adobe Digital Editions, al·lucinen. Les raons per les qual la gent pirateja són diverses, encara que hi predomini la noció d’estalvi. Ara mateix, per exemple, tenim una exposició sobre Roberto Bolaño i no n’he pogut fer la bibliografia digital perquè no hi ha cap ebook de Roberto Bolaño que es pugui comprar. Trobar-los de franc a la xarxa, en PDF, ePub o Mobipocket, amb més o menys qualitat, és fàcil, però si algú vol pagar per llegir-los, no pot fer-ho. 

Els hipermercats online ofereixen, però, un DRM molt més restrictiu que el d’Adobe Digital Editions. A canvi, el procés de compra és més senzill. La tàctica consisteix a associar un determinat entorn tecnològic a la compra d’ebooks per capturar el client per sempre, dificultant que els ebooks comprats fora d’aquest entorn s’hi puguin llegir, o dificultant que els ebooks comprats dins d’aquest entorn es puguin llegir en dispositius aliens. 

Com dic sempre, no penso perdre el temps defensant el llibre de paper o l’ebook: som a les beceroles de la cosa digital aplicada a l’edició i resulta difícil aventurar com es distribuirà l’ús de cada format en el futur. Sí voldria, però, aclarir un algunes de coses. Se sol comparar l’evolució del llibre digital amb la música, tot oblidant dos factors essencials. En primer lloc, el llibre de paper és el format; un CD, una cassette, un disc de vinil o un arxiu MP4 no sonen: cal un dispositiu. En segon lloc, les circumstàncies de la lectura i de l’audició són diferents: es pot escoltar música amb la mateixa atenció que es llegeix un llibre, però la música exigeix una mobilitat que no és imprescindible en el llibre —es pot escoltar música mentre es planxa la roba o pedalant a la bicicleta, mentre que resulta més difícil pensar a llegir en les mateixes circumstàncies.

Se sol associar llibre digital a progrés i llibre de paper a passat caduc. Fals: no podem oblidar que la tecnologia ha afavorit molt la bibliodiversitat. D’una banda, amb un nou renaixement —o plaga— de les editorials independent que treballen amb poc personal, que controlen tot el procés d’edició còmodament des d’un ordinador: contractació de drets, traduccions, correccions, impremtes... D’una altra banda, cada cop són més l’editorials que s’han adonat que la supervivència depèn de dotar al llibre de paper d’un valor com a objecte que el distingeixi d’un eBook ben editat. I aquesta tendència també cal agrair-la a la tecnologia que ha possibilitat l’ús de nous materials i dissenys. Si m’acompanyeu a la llibreria us puc mostrar alguns exemples.

Com serà, doncs, la llibreria del futur? A veure si aquesta tarda, amb la bona companyia de Ricardo Rendon (Abracadabra llibres), Josep Cots (Llibreria Documenta), Paco Camarassa (Negra y Criminal) sota la batuta de Martín Gómez (El ojo fisgón) aquestes notes serveixen de res i en podem treure l’entrellat.