Vaig trigar alguns anys a llegir-la (sort que Ana Llurba em va deixar el seu exemplar!). I vaig trigar encara més a tenir exemplars per vendre a la llibreria, a través d’un proveïdor un pèl estraperlista que allargassava el termini de lliurament com si es tractés d’una delicada tortura prehitita.
Mentrestant, les notícies sobre Pánico el Pánico arribaven a través del soroll digital i de les converses amb clients i companys. Els llibres, però, seguien sense arribar (havíem trencat relacions amb el lamentable proveïdor d’estil prehitita). Parlava amb distribuïdors, llançava correus electrònics al buit binari, instruïa missatgers transatlàntics i res. La feliç circumstància que Andrea Valdés passava una temporada a Buenos Aires va fer possible finalment mantenir una relació més fluïda.
Per aquesta raó em fa molt feliç el #dempeus de dijous 13 d’octubre: vindrà l’editora Marina Gersberg (que pilota l’editorial amb Luciano Lutereau), presentarem Plan de ahorro de Fabiola Feyt i tindrem títols de Pánico el Pánico (no gaires, perquè ens els porta dins d’una maleta) i confio que trobarem la manera de tenir-ne més, més endavant.
