Típica foto del Guggenheim |
Quan em van convidar a participar en unes sessions d’anàlisi de la cosa llibresca a Bilbao, convidat pel departament de cultura del govern basc, la primera intenció va ser no defraudar ningú. M’interessaven molt les aportacions dels altres convidats i, perquè l’interès fos recíproc, em vaig dedicar a recopilar tot de publicacions al voltant de la situació actual del món del llibre: la crisi, la cosa digital, el canvi de paradigma, la situació de les llengües minoritzades i un complicat etcètera.
Error: si abans tenia moltes dades i poques
certeses, després de navegar amunt i avall, en paper i en digital, tot plegat
es va agreujar dramàticament. Vaig agafar l’avió amb un batibull mental i un
pànic escènic considerables.
Durant el vol i
de camí cap a la conselleria de cultura, vaig tenir la sort de xerrar amb
altres participants i em va quedar clar que els interessava sobretot la meva
experiència concreta, més que els discursos menys o menys alambinats sobre
tendències tecnicoeconòmiques. La singularitat de Laie CCCB com a llibreria
especialitzada, la feina com a coordinador de continguts de la web i a les
xarxes i l’atenció al client en relació amb el llibre digital. És a dir: una
experiència particular per contrastar-la amb l’experiència particular de
col·legues llibreters, editors, distribuïdors i altres agents del món del
llibre. En aquest sentit, ho tenia ben fàcil: feia poc que n’havia parlat al Centre
d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada:
L’objectiu de la primera sessió a Bilbao era detectar els símptomes més rellevants de la situació. Més endavant s’intentarà elaborar un diagnòstic i, seré optimista, algunes possibles teràpies per corregir els símptomes més greus. No cal dir que el blog em sembla un bon lloc per compartir aquesta mena de reflexions.
Abans, però, una mica d'arqueologia: intervenció a la Fira del Llibre de Sevilla de l'any 2008:
Gràcies, Adrià. Però les crosses lingüístiques i gestuals proven que sí, que n'hi ha ;-)
ResponElimina